Actualitzat 24/03/2017 11:40

Barcelona defensa un salari de ciutat d'almenys 1.000 euros i demana diàleg social i empresarial

Gerardo Pisarello, Joan B.Casas i Vicenç Terrats
EUROPA PRESS

Un estudi estableix que hauria de ser de 1.088 a Barcelona i de 1.048 en el global de l'AMB

BARCELONA, 24 març (EUROPA PRESS) -

El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha defensat aquest divendres que administracions i sectors empresarials i sindicals treballin per acordar un salari de referència per a Barcelona o la seva àrea metropolitana d'almenys 1.000 euros al mes.

"No ens podem permetre que ningú a Barcelona guanyi menys de 1.000 euros per la seva feina. Amb les condicions en què ens trobem, no és bo ni per a l'àmbit de l'ocupació ni per a l'economia", ha assegurat en l'obertura de la jornada 'Viabilitat i repercussions de l'establiment d'un salari mínim de ciutat', organitzada per l'Ajuntament, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el Consell Econòmic i Social de Barcelona (Cesb) en el Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC).

Ha assegurat que els sous més baixos de l'Ajuntament estan per sobre dels 1.400 euros i que té com a eina la contractació pública per avançar en aquesta direcció, després del que ha recordat que l'alcaldessa, Ada Colau, aviat signarà un decret de contractació social i ambiental per premiar les empreses que paguin per sobre de l'establert en els convenis.

"Les empreses que ho puguin fer han d'augmentar els salaris", ha assegurat Pisarello, que ha demanat un diàleg social per abordar l'assumpte i ha assenyalat que les administracions han de treballar però no substituir la tasca que han de fer els sectors econòmics, sindicals i socials, als quals els correspon la negociació col·lectiva, ha dit.

Ha defensat que el creixement econòmic ha de ser sostenible i beneficiar tots els ciutadans --també entre barris i homes i dones-- per justícia i pel bé de l'economia, i ha afegit: "Hem de ser capaços de governar la revolució tecnològica perquè comporti un benefici per a tota la població".

Al costat del degà del CEC, Joan B. Casas, i el president en funcions del Cesb, Vicenç Terrats, Pisarello ha sostingut que quan s'han produït revolucions anteriors ha estat amb el sacrifici de molts ciutadans, i ha recordat que un de cada cinc usuaris que acudeix als serveis socials de la ciutat tenen feina però són pobres, els coneguts com a 'working poors'.

Per promoure aquest debat, l'AMB ha encarregat un estudi per calcular el salari de referència a l'àrea metropolitana, elaborat per Daleph; un altre a AQR-Lab Laboratori de Transferència en Economia Aplicada-Fundació Bosch i Gimpera-Universitat de Barcelona (UB) sobre l'impacte d'aquest salari, i un altre sobre la seva viabilitat jurídica, amb un dictamen elaborat pel doctor Eduardo Rojo encarregat per Barcelona Activa a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L'estudi sobre el càlcul del salari de referència estima que, en l'AMB, una persona adulta requereix 1.048,87 euros com a mínim per satisfer mensualment les seves necessitats bàsiques i viure dignament, xifra que augmenta fins als 1.088,56 euros per a la capital catalana i baixa als 1.032 en l'AMB sense comptar aquesta ciutat, tenint en compte el preu d'elements com el transport, l'habitatge, l'educació, l'oci i l'alimentació.

El càlcul diferencia segons tipologies de famílies, i estableix que una persona sola requeriria en l'AMB 1.181,17 euros; una sola amb nens, 1.640; una parella sense fills, 817 euros cadascun; una amb fills, 1.137 cadascun, i una de tres adults, 717 euros cadascun, xifres que pugen a Barcelona als 1.251 per a persones soles; 1.674 per a una sola amb nens; 846 per a parelles --cadascun--; 1.174 per a parella amb fills, i 731 per a una llar de tres adults.

L'informe sobre la viabilitat conclou que existeix suport jurídic en la normativa internacional per engegar un salari mínim i que la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) accepta aquests salaris com a clàusula d'obligat compliment en concursos públics, però recull que la competència amb caràcter general és d'àmbit estatal i que s'hauria de modificar la normativa per atorgar competències a autonomies i administracions locals.

El que analitza el seu impacte mitjançant les conseqüències en casos internacionals --en ciutats del Canadà, els Estats Units i el Japó, entre d'altres-- conclou que genera avantatges com millorar la capacitat adquisitiva i de consum dels treballadors; reduir la pobresa i la desigualtat, i eliminar la necessitat d'algunes ajudes socials, encara que també assenyala riscos com l'augment de l'abandó escolar, traspassar la pujada dels costos laborals als preus i un increment de l'economia submergida.

Preveuen crear un grup de treball en el marc del Cesb després de les conclusions dels estudis i amb els agents implicats, per reflexionar sobre la vinculació entre la qualitat de l'ocupació i el salari mínim i proposar actuacions sobre aquest tema, en el qual participaran patronals, sindicats, Ajuntament i AMB.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés