Insisteix en la col·laboració entre ciutats i critica la gestió de la UE i del Govern espanyol
BARCELONA, 16 març (EUROPA PRESS) -
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assenyalat aquest dimecres que els refugiats que pugui acollir la capital catalana hauran de complir com a nous veïns "unes regles molt clares per a tothom, que són els drets humans".
Ho ha dit en una taula rodona de la Barcelona Resilience Week al costat dels alcaldes d'Atenes, Giorgios Kaminis, i de Tiassalé (la Costa d'Ivori), Sylla Soualiho; el secretari general de Ciutats i Governs Locals Units (Cglu), Josep Roig, i al cap de la Unitat de Reducció de Risc Urbà d'UN-Habitat, Dan Lewis.
Colau ha apostat per abordar els rumors entorn a l'arribada de refugiats per evitar que es generin monstres, en les seves paraules, i ha insistit que els drets humans han d'aplicar-se sempre, després del qual ha dit que existeixen rumors sobre violència sexual que criminalitzen els refugiats, i ha afegit: "Com si no tinguéssim violència sexual a Europa".
Ha defensat que els refugiats necessiten per integrar-se un lloc de residència i feina --raó per la qual ha dit que volen desplaçar-se al nord d'Europa--, cosa davant la qual ha dit que el sector privat ha de treballar, i després ha criticat que la Llei d'Estrangeria provoca que "s'impedeixi treballar milers de persones que volen fer-ho a la ciutat".
Colau, que ha obert la seva intervenció expressant el "suport i condol" per la mort de 16 persones a la Costa d'Ivori en un atemptat d'Al-Qaida, ha defensat que la resiliència té a veure no només amb la capacitat de resposta davant d'imprevistos, sinó també amb anticipar grans canvis i veure com millorar amb aquestes situacions, entre les quals ha destacat el canvi climàtic, a més de l'arribada de refugiats.
POLÍTIQUES IRREALS
Després de lamentar la gestió de la crisi de refugiats per part de la UE i del Govern espanyol, ha advertit que "les polítiques europees són irreals i pretenen tancar els ulls a l'evidència", cosa que considera que, a més d'immoral, no és pragmàtica i podria generar més conflictes si els recursos es destinen a evitar l'arribada de refugiats en lloc de a acollir-los de la millor manera possible.
"Serem còmplices de les màfies que avui s'estan lucrant a la costa de Turquia per traficar amb persones, i també serem víctimes de les pròpies polítiques de la UE, perquè complicaran més la situació", ha alertat l'alcaldessa, que ha recalcat que els refugiats arrisquen la vida perquè no tenen una altra sortida i no per caprici.
Ha defensat que Barcelona ha d'aprofitar l'acollida de refugiats: "No només veiem una obligació moral i jurídica, sinó una enorme oportunitat. Sent ciutat refugi, expressem al món qui volem ser en les pròximes dècades. Una ciutat oberta, d'acollida, de les persones i de la vida".
"Les ciutats són el lloc de resposta immediata, on es concreten les decisions. El que no té sentit és prendre grans decisions sense tenir les ciutats", ha remarcat Colau, que ha reiterat que la Comissió Europea ha creat un grup de treball sobre integració en el qual està inclòs Barcelona, i també Madrid, Amsterdam, Hèlsinki i Atenes.
Ha criticat que ciutats com Barcelona "estan amb ganes de col·laborar però els ho impedeix la burocràcia", cosa que ha exemplificat lamentant que la capital catalana vol col·laborar amb Atenes en la reubicació de refugiats però la burocràcia ho dificulta.
"No és una qüestió de protagonisme o de competències, és qüestió de fer-ho bé. Hem de treballar en xarxa, tots som valuosos i refugiats. No discutim tant de competències sinó sobretot posem-nos a treballar conjuntament ja, perquè no podem esperar", ha asseverat.
COL·LABORACIÓ ENTRE CIUTATS
L'alcalde d'Atenes, Giorgios Kaminis, ha recordat que al voltant de 30.000 persones han quedat atrapades a Grècia pel tancament de la frontera amb Macedònia, i ha defensat que l'única manera d'afrontar la situació és des de la col·laboració i la coordinació, després del qual ha asseverat: "Quan veiem que els països europeus no poden de moment col·laborar, cosa que és patètica, la solució que queda és la col·laboració entre ciutats".
L'alcalde de Tiassalé, Sylla Soualiho, ha narrat l'experiència de la ciutat en l'àmbit d'acollida, i ha explicat que centenars de persones s'han desplaçat d'altres països de l'entorn per treballar a Tiassalé, els ciutadans de la qual van començar més tard a rebutjar els estrangers després de desenvolupar una sensació d'invasió, però molts dels ciutadans es van veure obligats després a desplaçar-se per refugiar-se després de revoltes.
El secretari general de Ciutats i Governs Locals Units (Cglu), Josep Roig, ha ressaltat que des de l'entitat treballen per fer arribar la veu d'aquests governs als executius estatals i internacionals, i ha avisat que les ciutats han de preparar-se per acollir no només els refugiats sinó també persones que es desplaçaran en futurs moviments migratoris, que ha destacat que no són exclusius d'Europa.
El cap de la Unitat de Reducció de Risc Urbà d'UN-Habitat, Dan Lewis, ha conduït l'acte i ha defensat que les ciutats que acullen refugiats i també les que acullen desplaçats del propi país "han d'entendre que la probabilitat que es quedin i s'estableixin és molt elevada".
