MADRID, 29 Maig. (CulturaOcio - David Gallardo) -
La gira mundial de presentació de 'Rock or Bust', l'últim disc d'AC/DC, arriba aquest divendres a Barcelona amb un primer concert a l'Estadi Olímpic Lluis Companys de Barcelona, al qual seguiran dues cites més els dies 31 de maig i 2 de juny a l'Estadi Vicente Calderón de Madrid.
Seran en total tres recitals amb entrades esgotadíssimes, primitius rituals rockers carregats d'electricitat, potència i intensitat, assaonats convenientment amb una vintena de salms rockers que els parroquians reciten amb fe cega des del principi dels temps del grup, format el 1973 a la ciutat australiana de Sidney.
Aquesta visita a Espanya serà un nou capítol en la dilatada història d'AC/DC, en què no han faltat les anades i vingudes dels seus membres, les baralles, alguna gresca, els grans discos, els mastodòntics concerts i milions d'anècdotes de tota mena.
La història del grup és ben coneguda i està profusament documentada, però a continuació repassem una vintena de dades i històries que pot ser que no sabessis fins ara.
MALS ESTUDIANTS
Als germans Young no els agradava massa estudiar. Malcolm va deixar l'escola el 1967, just va tenir l'edat legal i va trobar feina a la fàbrica de màquines de cosir Hestia. Angus, per part seva, va abandonar la vida acadèmica de la mateixa manera el 1969, per treballar a una impremta.
ELS YOUNG NO SE SUPORTAVEN
Val, pot ser que se suportessin, però a la força. Malcolm, com a germà gran, estava en les seves coses. Angus l'idolatrava però pensava que no hi havia connexió. El punt d'inflexió va ser quan Malcolm va convidar el menor a tocar a la seva banda -que va acabar sent AC/DC-.
LES DISFRESSES D'ANGUS
Angus no sempre ha estat un col·legial en escena. De fet, als seus inicis, quan el grup s'acostava perillosament a l'estètica glam de l'època, l'escanyolit guitarrista tocava en els concerts vestit de Spiderman, El Zorro i fins i tot una espècie de Superman.
UNIFORME ESCOLAR
Va ser Margaret Young, la germana gran d'aquestes dues peces, qui va proposar a Angus adoptar l'estètica col·legial. Recorda els anys previs, en els quals Angus sortia corrent de l'escola per arribar a casa i practicar amb la seva guitarra, sense canviar-se de roba.
LA MÀQUINA DE COSIR AC/DC
També va ser Margaret d'alguna manera la 'culpable' del nom del grup, ja que en la seva màquina de cosir Malcolm i Angus van trobar l'abreviatura de corrent altern i corrent continu (alternating current/direct current, en anglès). L'abreviatura d'AC/DC.
GUITARRA GISBON SG
La història d'Angus és la d'un home enganxat a una guitarra Gibson SG. Li van cridar l'atenció les seves banyes, cert, però en la seva decisió va influir més la seva manejable mida. També que era el model que usaven els seus ídols Pete Townshend de The Who i Leslie West de Mountain.
TRES CANTANTS
Està assimilat que després de la mort de Bon Scott el 1980, Brian Johnson és el segon cantant del grup, però això no és cert. En els seus primers passos van comptar amb un altre anomenat Dave Evans, amb qui AC/DC va gravar dues cançons: 'Can I sit next to you girl?' i 'Rockin' in the Parlour'.
EL LÍDER SEMPRE HA ESTAT MALCOLM
El líder d'AC/DC sempre ha estat Malcolm, com a únic membre realment original (que va convidar Angus en els primers dies). Les decisions sempre les prenia ell, responsable a més del so perfectament acoblat i terriblement pedrenc de la banda. Per això, la seva absència per malaltia és tan dolorosa per a tots en aquesta gira.
BON SCOTT VA SER XOFER D'AC/DC
Va ser circumstancial, però Bon Scott va conèixer els germans Young el 1974 exercint de xofer per a ells a Adelaide, ciutat australiana en què es guanyava la vida treballant de 'noi per a tot' en el món musical. Així va aconseguir una audició i la resta és llegenda.
RES DE SATANISME
Es van guanyar fama de satànics amb el seu reexit disc del 1979 'Highway to Hell', però el fet cert és que la cançó parla de com és d'esgotador viatjar apinyats en autobusos durant hores i hores com a part d'un grup de maromos embogits. Pur rock n'roll, doncs.
TELONERS DE THE WHO I TED NUGENT
Com tots els que comencen, AC/DC van haver d'exercir de teloners. Ja amb 'Highway to Hell' al carrer, van fer de teloners de Ted Nugent al Madison Square Garden de Nova York i de The Who al Wembley Stadium de Londres. I ja no van fer de teloners de ningú més.
GAIREBÉ HO DEIXEN EL 1980
La mort de Bon Scott el febrer del 1980 gairebé acaba amb el grup. Lògicament, van quedar en estat de xoc, ja que van perdre el seu carismàtic cantant quan just començaven a gaudir de la fama. Però el pare del vocalista mort els va convèncer que seguissin. Des d'aquell moment, el grup va prendre la decisió de pagar anualment una quantitat de diners a la família de Bon Scott, adquirint un costum que encara es manté.
BACK IN BLACK, MEDALLA DE BRONZE
Set mesos després de perdre Bon Scott, AC/DC tornaven amb nou cantant, Brian Johnson (fins avui) i un flamant disc titulat 'Back in Black'. Un ressorgiment des del més profund que es manté com el tercer àlbum més venut de la història, només per darrere de 'Thriller' de Michael Jackson i 'Dark side of the moon' de Pink Floyd.
FAN AUTOCRÍTICA
Tan alt estaven, que resultava complicat mantenir el nivell. Els fans ho saben i el grup també. "Aquest disc no acaba mai i es nota en escoltar-lo. Són trossos i retalls i no flueix com hauria de fer-ho un disc d'AC/DC", va dir temps enrere Malcolm Young sobre el seu 'For those about to rock' del 1981.
ATACS DE GRUPS CONSERVADORS
Amb la seva popularitat descendint, AC/DC va protagonitzar involuntàriament una història desagradable el 1985, quan es va relacionar la seva cançó 'Night Prowler' (1979) amb un assassí en sèrie de Los Angeles conegut com a Night Stalker. Els sectors conservadors van muntar protestes contra el grup, aprofitant, de passada, la seva fama de satànics.
BAIXADA DE POPULARITAT
La meitat dels vuitanta va ser relativament dolenta per a AC/DC. Van baixar el nivell dels seus discos i a penes eren capaços d'arribar a la meitat de l'aforament en pavellons que abans omplien sense problema. La situació es va reconduir (molt lentament) des del 'Who made who' el 1986, però no seria fins a 'The Razors Edge' el 1990 quan recuperarien el pols, convertint-se en clàssics.
JA VAN ACTUAR SENSE MALCOLM YOUNG
Malcolm Young no està en aquesta gira per la demència que el manté a una residència a Sydney. Però no és la primera vegada que el seu nebot Stevie Young el reemplaça, ja que ja ho va fer el 1988 per a la gira de 'Blow up your video', mentre el fundador del grup es recuperava del seu alcoholisme.
POCS EXCESSOS (ANGUS ÉS ABSTEMI)
Bon Scott va morir d'una fatal borratxera i Malcolm bevia com un cosac. Però enfront d'ells hi ha el moderat baixista Cliff Williams, l'esportista Brian Johnson i l'abstemi Angus Young (una primerenca i malaltissa ressaca de whisky el va allunyar de l'alcohol).
VAN TOCAR AMB ELS ROLLING STONES
Les col·laboracions no entusiasmen AC/DC. Alguna han fet, però molt poques. Per això és tan recordat que toquessin amb els Rolling Stones el 20 de juliol del 2003 a Leipzig (Alemanya). I Angus ho va fer vestit amb samarreta i pantalons texans!
MALCOLM JA ES MEDICAVA A L'ANTERIOR GIRA
L'abandonament forçós de Malcolm Young per malaltia va esglaiar els fans i va estar prop d'acabar amb la banda. Però el fet cert és que la resta d'AC/DC ja sabia que el guitarrista es medicava a l'anterior gira 'Black Ice' durant el 2009 i el 2010, ja que ja havia patit problemes de memòria. Així i tot, amb tenacitat i passió, va continuar marcant el ritme... fins que literalment no va poder més.
