La novel·la viatja al camp de concentració de Theresienstadt ple d'artistes
BARCELONA, 18 febr. (EUROPA PRESS) -
El director d'orquestra i escriptor Xavier Güell reivindica que la música és "un recurs poderosíssim" per superar els circumstàncies més difícils en la seva novel·la 'Los prisioneros del paraíso' (Galaxia Gutenberg), segons ha explicat en una entrevista d'Europa Press.
La novella·la viatja a la Praga de 1942, on el compositor i director d'orquestra txec d'origen jueu Hans Krasa és arrestat i enviat al camp de concentració de Theresienstadt; al costat d'ell són confinats els compositors Gideon Klein, Pavel Haas i Viktor Ullmann, i un bon nombre de músics i cantants per part dels comandaments nazis que volen convertir Theresienstadt en el camp model on se'ls permet mantenir una vida cultural intensa i compondre i interpretar música al més alt nivell.
"Tota la intel·ligència jueva centreeuropea d'aquest moment, també científics, directors de teatre i cinema, estan tots concentrats allà dos anys i mig", ha relatat Güell, pel qual aquests artistes van realitzar els millors dels seves composicions en el camp de concentració, la qual cosa demostra el poder de la música com a sortida cap a endavant.
Aquesta elit intel·lectual és troba tancada havent de suportar condicions de vida terribles, i la seva resposta vital és el coratge amb el qual enfronten aquesta situació límit, amb una actitud "absolutament meravellosa".
Güell posa sobre la taula que el secret de l'ésser humà és saber trobar la seva melodia interior que el posa en relació amb l'harmonia general de l'univers davant del soroll que ensordeix a la massa: "Som incapaços d'interioritzar-nos i escortar-nos a nosaltres mateixos".
Al seu parer, en circumstàncies atroços un s'adona que l'important és "saber respondre als grans preguntis que tard o d'hora cal contestar", obtenint com a gran resposta que l'amor és substancial.
TRANSFORMAR EL DOLOR EN ALEGRIA
"La passió és el millor instrument que tenim per lluitar contra la vida i aconseguir integrar-ens i comprometre'ns", ha dit Güell, recordant que tots aquests artistes als quals va treure quelcom van ser, no obstant això, capaços de transformar el dolor en alegria.
Per a ell, els personis que aconsegueixen donar un significat al dolor a través de l'alegria malgrat tota la brutalitat són els amos del món, els que han conquistat el que de debò és fonamental saber".
"La cultura i l'art ens salvin perquè ens responen als grans preguntis i ens omplen d'energia per poder transmetre l'ànima als nostres companys", ha defensat Güell, que ha lamentat que l'ésser humà sigui, d'altra banda, un sibarita de la crueltat absoluta.
Vers això, ha lamentat que actualment és viu amb "absoluta sordesa al patiment aliè", i en una situació de tancament en nosaltres mateixos atordits per imatges atroces que ja no ens afectin.
Ha defensat que "l'ésser humà te una responsabilitat envers els altres" i que només l'amor veritat aconsegueix la salvació en entendre l'obra d'art com un acte d'amor: de reflexió primera, i de bolcar-es després en els altres.
