Publicat 04/05/2016 14:30

Wendy Guerra: "En l'únic que no menteixen els diaris cubans és en la data"

La autora Wendy Guerra
EUROPA PRESS

Escriu la seva novel·la més combativa contra la realitat cubana 'Domingo de revolución'

BARCELONA, 4 maig (EUROPA PRESS) -

L'autora Wendy Guerra ha escrit la seva novel·la més combativa sobre la realitat cubana en la història 'Domingo de revolución' (Anagrama), la que més por li ha fet escriure, tot i que ha considerat: "En l'únic que no menteixen els diaris cubans és en la data, i els escriptors estem cridats a combatre això".

"És molt difícil quedar bé amb Cuba, amb l'exili i els editors, i jo he decidit quedar bé amb la literatura, que és el que quedarà aquí quan estigui morta", ha dit l'escriptora en roda de premsa a Barcelona, on s'ha mostrat molt interessada que quedi escrit per a la posteritat el que els diaris del país no publicaran.

La novel·la parteix d'una conversa que va mantenir amb Ana Maria Moix, que la va portar a escriure un conte que Moix va poder llegir i li va suggerir que convertís en novel·la.

La proposta versa sobre la jove poeta Cleo, resident a l'Havana (Cuba), que està sota sospita, ja que la Seguretat de l'Estat i el Ministeri de Cultura creuen que el seu èxit ha estat construït per 'l'enemic' com un arma de desestabilització, una invenció de la CIA, mentre que per a determinat grup d'intel·lectuals de l'exili, en canvi, Cleo és una infiltrada de la intel·ligència cubana.

ELEMENTS AUTOBIOGRÀFICS

L'autora ha explicat que si bé no és autobiogràfica, està nodrida d'elements autobiogràfics, ja que a Cuba alguns pensen que ella és de la CIA, mentre que una part dolguda de l'exili creu que era de la intel·ligència cubana que l'havia posada a les files de l'exili "per dinamitar l'exili internacional".

Guerra ha explicat que en el moment en què va començat a publicar novel·les sobre la realitat cubana no hi havia altres figures joves que critiquessin la realitat, un fenomen que ara té tota una generació, anomenada 'boom' de Bogotà 39, que escriu des de blocs.

"Jo tinc molta por, no és que sigui Joana d'Arc", ha explicat l'autora, que sí ha dit que el seu personatge és una heroïna contemporània que està impulsant alguna cosa, a més d'assenyalar que està feta des de la resistència i que no pot guardar silenci perquè ja ha esclatat en la seva obra.

Guerra ha dedicat la novel·la a Gabriel García Márquez, de qui va ser molt amiga: "Em va regalar, com a tots, la seva literatura, i també un viatge al món de l'aprenentatge del guió cinematogràfic i del conte. Jo el que li podia fer era el regal de la realitat".

Si Márquez compartia amb Guerra la informació que li arribava de l'alta política cubana, ella compartia amb ell "la realitat", a l'únic assaig de democràcia que diu haver viscut dins de Cuba amb maneres molt diferents del mirar al país.

Guerra ha dit que desitjaria reunir-se amb cubans de dretes, esquerres i centre i que tots plantegessin una idea d'illa pròpia: "Crec que hauríem de seure tots a dialogar, però com a Cuba no ens permetran això, per això escric llibres".

"El que és més important del llibre no és la política, sinó com trobar una veu poètica per parlar de coses tan dures", ha explicat l'escriptora, que tracta des de la poesia del quotidià l'agrest, rígid, marcial i podrit.

Segons la seva opinió, cada cubà exiliat --ella viu a l'Havana-- ha carregat amb alguna cosa que no li van poder treure a l'aeroport: "Un tros de terra, la manera de veure la sexualitat, un plat de fesols, la música al cos i saber que això no és per sempre".

'INSILIO'

L'autora ha lamentat que els qui no s'han exiliat viuen a l''insilio' en quedar-se sense germans, amics i amors: "Jo em vaig casar amb un home a qui va deixar la seva dona perquè se'n va anar", el que fa que els qui es queden a Cuba visquin la separació d'una guerra, amb els seus inferns i paradisos.

"M'encanta estar allà. He de viure en zona de conflicte", ha explicat Guerra, que creu que els cubans s'han acomodat a una realitat molt dura, que no és tan dura si s'ha viscut durant tota la vida.

Sobre el futur, ha pronosticat que no succeirà un vessament de sang, sinó que espera que cadascun obri la seva ment i deixi entrar als altres, de manera que es converteixi "el dolor de la separació, en integració".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés