"No existia la Riviera Maya, ni el turisme en massa del tot inclòs que existeix en aquest moment"
BARCELONA, 7 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor mexicà Juan Villoro recorre el Yucatán de finals dels anys vuitanta en el relat de viatges 'Palmeras de la brisa rápida' (Altaïr), un món que ha canviat totalment i que retrata des d'una visió molt personal.
En una roda de premsa aquest dijous, ha explicat que va escriure aquesta novel·la el 1988 per a Alianza Editorial mexicana, i es va publicar el 1989, cinc anys abans de l'aixecament zapatista en una regió que ha canviat molt des del llançament del llibre amb nous elements, com per exemple el narcotràfic, que "avui dia ha envaït el país".
"No existia la Riviera Maya, ni el turisme en massa del tot inclòs que existeix en aquest moment. Llavors era un espai aïllat d'un nacionalisme defensiu", ha explicat Villoro, que retrata un poble molt regionalista i temorós de ser envaït culturalment.
És una espècie de fotografia de les persones que canviarien Yucatán, i que han fet que actualment tingui una societat més incloent i moderna, ha dit Villoro, amb passatges plens de ruïnes que actualment s'han convertit en hotels 'boutique'.
La novel·la té un tall en el temps que la converteix en "un document històric", que en el seu moment va molestar la població d'allà, ja que no volien sentir com havien de ser per part d'un 'chilango' --un ciutadà de Mèxic D.F.--.
"El moviment zapatista del 94 va posar el tema indígena a l'agenda de la modernitat, però és com el masclisme, que no hi ha una societat equitativa", ha dit Villoro sobre que ha canviat però no prou.
VINCULACIÓ FAMILIAR
El relat va néixer amb una proposta de l'editorial, que estava interessada en un llibre de viatges sobre Acapulco, zona de faràndules i glamur, però l'autor va convèncer els editors per centrar-se a la zona de Yucatán, al qual està vinculat personalment perquè la seva àvia i mare són d'allà.
"El meu pare va néixer a Barcelona i la meva mare a Yucatán. Vinc de tradicions separatistes", ha explicat Villoro, que ha remarcat la peculiar barreja de tradicions de la qual procedeix.
Villoro ha destacat que Mèxic és un país del qual freqüentment es diu que té riqueses i contrastos no sempre narrats, i que aquesta zona, d'influència maia, li va arribar narrada "fabulosament" per la seva àvia.
El seu pare no era mai a casa i la seva mare treballava en un hospital psiquiàtric, així que es va criar amb la seva àvia: "Vaig créixer al Yucatán de la imaginació", un món que després va confrontar amb la realitat.
D'aquesta manera, a tot el que havia après de la seva àvia va haver d'afegir nous elements, com música, esport, prostíbul, la forma de relacionar-se, figures llegendàries i piràmides: "És una crònica d'aquest lloc de fa més d'un quart de segle. És un llibre de viatges que comença a ser llibre d 'història."
Conscient que no poden fer-se viatges a l'estil de Marco Polo o Indiana Jones, l'autor va voler plasmar un viatge "perfectament repetible" centrat en els detalls de la quotidianitat --l'insecte al llit, el menjar i el sabó de l'hotel--, i que l'aventura no fos el tema, sinó la manera de d'explicar-la.
"És un llibre molt personal", ha dit Villoro, que ha usat la ironia com a forma de criticar les seves limitacions i mirada esbiaixada en el relat perquè considera que qualsevol turista opina sempre des del desconeixement.
L'autor treballa ara en una novel·la que segurament publicarà Anagrama el 2017 ubicada parcialment a Barcelona, on ha viscut i d'on és el seu pare, que va sorgir d'un guió que va crear per a la televisió brasilera: "Em va semblar que tenia la matriu d'una novel·la més extensa i estic treballant en això."
Villoro, que rep aquest divendres a Madrid el premi Diario Madrid a la llibertat d'expressió, estarà a l'octubre al teatre Romea de Barcelona, que ha programat una adaptació de la seva obra 'El filósofo declara', dirigida pel mexicà Antonio Castro i protagonitzada per Mario Gas.
