"Si no afrontes el que ets, no pots ser una altra cosa", assegura
MUXIA (LA CORUNYA), 12 febr. (de l'enviada especial d'EUROPA PRESS Natalia Costa) -
L'autor i expolicia català Víctor del Árbol, Premi Nadal de Novel·la 2016, confabula el "dolor i el passat" a la història 'La víspera de casi todo' (Destí/Columna), ambientada a la Costa da Morte, Barcelona i l'Argentina.
"Estimo profundament la naturalesa del que som: meravellosos i increïbles; però tenim l'ànima profundament malalta", ha dit del Árbol en una trobada amb els mitjans a Muxía (La Corunya).
Ha afirmat: "Faig el mateix que Dostoievski, Baroja, Unamuno: qüestionar-me la naturalesa del que som i no negar-me-la", i ho fa amb una novel·la protagonitzada pel policia Germinal Ibarra i una dona hospitalitzada amb contusions violentes que el reclama, en l'encreuament de dues històries.
Del Árbol ha reivindicat que la novel·la transcendeix els gèneres, de manera que és una història mestissa entre la novel·la negra, psicològica i existencialista, i que alberga en el fons "exilis interiors" de la mà de personatges que pensen que es poden reinventar i que poden esborrar el seu passat i ser persones diferents.
Són frontisses de la seva novel·la el passat i el dolor d'aquests personatges, un dolor que al seu torn fa sortir a col·lació un dels seus fantasmes: les malalties mentals, perquè les seves experiències més traumàtiques estan relacionades amb elles: "Durant molt temps he tingut por que la bogeria fos contagiosa".
El dolor l'interessa per la seva vessant no com a depressió, sinó com a motor del 50% de la vida: "La primera cosa que fem quan venim al món és plorar", diu l'autor, que pren el sofriment com a revulsiu i per aquesta raó els seus personatges mai es resignen.
Respecte al passat, del Árbol proclama a través de la novel·la: "Si no afrontes el que ets, no pots ser una altra cosa. No et pots passar la vida fugint d'allò que ets", per molt que un intenti canviar de vida o de residència.
BAIXAR A L'INFERN "SENSE PARACAIGUDES"
Ha dit que la novel·la tracta de la contradicció de l'ésser humà, amb una visió del món que parteix de la desesperança, que l'ésser humà està podrit i malalt però tot i així val la pena: "La novel·la negra és una baixada a l'infern sense paracaigudes".
De fet, ha defensat que a les primeres pàgines de la novel·la ja ha succeït el crim i se sap el culpable i la novel·la comença després d'això: "Jo no sóc Tarantino, no m'agrada la pornografia de la violència. Jo començo a contar on els altres acaben".
Sobre l'elecció de Muxía com a escenari, ha explicat que va visitar aquest espai agrest fa deu anys i el va enamorar la seva atmosfera que és el final de tot i on el temps no importa, convençut que el paisatge forma caràcters i "al final un acaba mimetitzat amb el lloc on viu".
La presència de l'Argentina a la novel·la amaga certa reivindicació de la memòria històrica i del tema comú amb Espanya dels desapareguts de la dictadura, un tema pel qual l'autor se sent especialment interessat i que a Espanya té 200.000 persones desaparegudes, assegura.
MÉS ESCRIPTOR QUE POLICIA
Del Árbol ha assegurat haver deixat de ser el policia que escriu per convertir-se en l'escriptor que era policia, segons la seva definició, deixant enrere un estigma que el fa reivindicar que "a un artista se l'ha de jutjar per la seva obra, no pel que ell sigui".
Per a la seva escriptura s'ha recolzat en el ritme narratiu de 'True detective' i 'Breaking bad', ha dit, i en el procés ha perdut uns vuit quilos amb l'objectiu d'aconseguir que el lector acabi identificant les novel·les per la seva veu.
Sobre el lirisme de les seves pàgines, ha confessat ser un "poeta frustrat", i que, de fet, escriu poesia que continua inèdita perquè és massa privada.
Tot i això, la seva pròxima novel·la ja està en camí i és una 'road movie' de dos avis, protagonistes d'una història d'amor per demostrar que a la vellesa hi ha futur i amb un to més lluminós, tot i que la història acabi "com el Rosari de l'Aurora".
