"L'objectiu era parlar de la gran Barcelona, l'alegria revolucionària", afirma el cineasta
BARCELONA, 23 gen. (EUROPA PRESS) -
El director de cinema Ventura Pons immortalitza la "memòria oral" de les últimes dècades del franquisme en la pel·lícula 'Cola, Colita, Colassa. Oda a Barcelona', de la seva productora Els Films de La Rambla, que és també un homenatge a Isabel Steva Hernández.
En una entrevista d'Europa Press, ha explicat que la idea del llargmetratge va sorgir el dia que Colita va rebutjar el Premi Nacional de Fotografia, dotat amb 30.000 euros, tot i que necessitava aquests diners per menjar: "Va tenir la dignitat de rebutjar el premi perquè no volia que l'hi lliurés Wert", ha recordat.
Arran d'aquest episodi, el novembre de 2014, la reacció de Ventura Pons va ser dir-li a Colita: "Ho dius de veritat? Doncs faig una pel·lícula i et donaré els 30.000 euros".
La cinta, de 75 minuts i amb música de Pascal Comelade, té la veu en 'off' de Rosa Maria Sardá i està protagonitzada per Colita, Teresa Gimpera, Maruja Torres, Pilar Aymerich, Rosa Regàs, Núria Feliu, Beatriz de Moura, Anna Maio, Rosa Sender i Marta Tatjer.
"Colita no només és una fotògrafa increïble, sinó que tenim la memòria gràfica de la segona meitat del segle XX gràcies a ella, i a altres que ja no hi són", ha dit Pons, que és amic de la fotògrafa de tota la vida.
Tot i això, Pons assegura que la memòria oral d'aquells anys no està documentada: "L'objectiu era parlar de la gran Barcelona, l'alegria revolucionària" dels últims anys del franquisme, quan a la capital catalana ja passava de tot, ha dit.
UN BERENAR
La pel·lícula és un berenar d'aquestes "potents dones" que van viure aquells esdeveniments revolucionaris fins a la mort de Franco --fet que en la pel·lícula s'acompanya d'una sardana--, quan Colita es va disfressar de falangista.
De fet, la cinta està subtitulada 'Oda a Barcelona' perquè intenta explicar la ciutat mitjançant un homenatge a Colita i a totes aquestes dones --la més jove té 75 anys--, que atresoren una memòria sobre aquells temps: "Colita ho ha fotografiat tot, però la memòria d'aquells temps és molt poderosa".
Pons va rodar la pel·lícula en els seus propis estudis, on mai hi va haver totes les 'actrius' juntes; de fet dues no es parlen des de fa deu anys: "En la pel·lícula una de les dues parla i en el següent pla l'altra li riu la gràcia".
La selecció de les protagonistes l'ha fet Colita, i Pons ha assegurat que li encanta el món femení: "Quan una dona està en un lloc de poder s'ho ha hagut de guanyar més que un home", ha reflexionat.
Ventura Pons ha reivindicat que és un llargmetratge "de molt ofici" --que haurien d'ensenyar a les escoles, assegura--, i totalment subjecte al guió que ell mateix havia desenvolupat.
