"El que passava el 1906 sembla copiat als nostres debats entre JxSí i la CUP", diu Albertí
BARCELONA, 26 set. (EUROPA PRESS) -
La Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) reivindicarà el poeta, polític i compositor Anselm Clavé amb un "concert teatralitzat" basat en la seva sarsuela 'L'Aplec del Remei', una partitura que s'interpreta de manera íntegra des d'aquest dijous fins al diumenge amb direcció de la polonesa Wanda Pitrowska.
Segons ha explicat el director artístic del teatre, Xavier Albertí, en roda de premsa, aquesta proposta és un espectacle teatral amb elements de concert i tot i que interpreta la partitura, no és la seva posada en escena teatral perquè inclou "altres materials textuals" que exalcen la figura de Clavé en un espectacle que juga amb una versió de concert i de la teatralitat bastant particular, ha avisat.
Estrenada el 1858 al Gran Teatre del Liceu, aquesta peça es reinterpretarà amb 43 músics i cantants sobre l'escenari, després de trobar-se "íntegra" la partitura orquestral estrenada llavors dels fons del teatre líric, recuperant el patrimoni teatral català i en concret a un dels grans de les arts escèniques catalanes.
Albertí ha justificat l'elecció d'aquesta obra ja des dels inicis del seu mandat al capdavant del teatre per la seva "profunda importància com a peça essencial" del teatre català, ja que des d'aleshores s'ha començat a articular el nou paradigma de la dramatúrgia catalana, ha dit.
Amb dramatúrgia de Josep Maria Miró i producció del TNC i l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), l'espectacle té la interpretació de la soprano Maria Hinojosa, la mezzosoprano Marta Fiol, el tenor Antoni Comas, els barítons Josep-Ramon Olivé i Miquel Cobos, el Cor de les Glòries Catalans, els actors Oriol Genís i Miquel Cobos, i l'orquestra de l'Esmuc.
SOLIDARITAT OBRERA
Per comprendre el context d'aquesta sarsuela i la reivindicació d'aquesta figura, Albertí ha recordat, per exemple, que el moviment de Solidaritat Obrera va demanar a Solidaritat Catalana que incorporés l'onomàstica del carrer barceloní a les figures de Jacint Verdaguer i Josep Anselm Clavé, en aquest diàleg entre una societat obrera i una burgesia catalana.
Ha assegurat que aquesta relació històrica entre les dues classes podria entendre's millor amb aquesta sarsuela: "Ens va semblar un moment clau per entendre'l millor. El que passava el 1906 sembla copiat als nostres debats entre JxSí i la CUP, molt semblant als del moment", ha afegit.
Ha subratllat que la figura de Clavé s'ha d'entendre des d'aquest sentit de profunda reforma, de "treure's de sobre una monarquia corrupta i anar cap a una república federalista", i ha recordat que el catalanisme polític neix després del fracàs del sistema polític espanyol en aquell moment, d'aquí a la Renaixença.
"Clavé va ser un federalista i introductor del socialisme utòpic", ha descrit Albertí, que ha assegurat que va fer servir les estructures musicals com a tapadora del que realment buscava: que era proveir els obrers d'eines d'associació, prohibides llavors, i ajudar en casos d'emergència com malaltia i invalidesa, ajudant a tota aquesta classe.
Albertí ha invitat a llegir l'obra tant com una sarsuela de costums populars, com en "clau de referència d'una obra fundacional del teatre contemporani", per a la que Clavé es va inspirar d'una manera conscient en 'Le nozze di Figaro', de Pierre-Augustin de Beaumarchais, que explica el final d'una forma de comprendre el món i prepara una revolució.
L'espectacle és ple de jocs formals i irònics que posen sobre les taules caricatures polítiques referències no evidents "perquè Calvé sabia que es jugava un exili més", a més de contenir un to de sainet i comicitat.
El director de l'Esmuc, Pep Borràs, ha explicat la seva vocació de recuperar el patrimoni musical i literari català, i aquest precisament s'emmarca dins dels actes de celebració dels 15 anys del centre: "L'obertura d'aquesta sarsuela és tan extraordinària que podria haver-la fet qualsevol dels seus contemporanis de París", ha afegit.
A més de la representació de la sarsuela, una exposició sobre Clavé completarà el relat, així com la publicació de la biografia 'Josep Anselm Clavé. Una vida al servei de la cultura i la llibertat' (Comanegra) a càrrec de Roger Candell, la primera des dels anys 70.
