BRUSSEL·LES, 9 juny (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat aquest dimecres que és il·legal que la compensació per la còpia privada destinada als autors de l'obra sigui finançada pels pressupostos generals, com estableix el cànon digital espanyol introduït el 2012, i no pels usuaris de la còpia.
En el seu pronunciament, la sala europea ha valorat que el sistema espanyol "no garanteix que el cost de la compensació equitativa només sigui sufragat, en últim terme, pels usuaris de còpies privades".
La normativa comunitària preveu que els estats membre poden introduir excepcions al dret exclusiu dels autors a autoritzar o prohibir la reproducció de les seves obres, per exemple mitjançant una "excepció de còpia privada" que inclogui una "compensació equitativa".
Des del 2012, el cànon digital per còpia privada se sufraga a Espanya amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat, per la qual cosa l'import es fixa anualment, "dins dels límits pressupostaris" establerts per a cada exercici.
Diverses entitats de gestió col·lectiva de drets d'autor, entre les quals hi ha Egeda i la SGAE van portar la mesura al Tribunal Suprem, que ha preguntat al TJUE si la norma és compatible amb les regles de la Unió Europea.
En la seva sentència d'aquest dimecres, el TJUE va declarar que la directiva comunitària "s'oposa" al nou cànon digital espanyol, perquè "no assegura que el cost de la compensació equitativa sigui suportat, en últim terme, pels usuaris de còpies privades".
El Tribunal ha aclarit que la norma europea permet als estats membre finançar la compensació amb càrrec als pressupostos, però que això és possible només si el sistema alternatiu "garanteix" el pagament de la compensació a favor dels titulars dels drets i que compleix amb l'objectiu d'oferir un elevat grau de protecció de la propietat intel·lectual.
De fet, altres països com Estònia, Finlàndia i Noruega apliquen sistemes d'aquest tipus que la UE veu compatibles amb la directiva.
Però el tribunal ha recalcat que l'excepció per còpia privada "s'ha concebut en benefici exclusiu" de les persones físiques que realitzen reproduccions d'obres protegides per a un ús privat, sense fins comercials.
Són les persones físiques les que causen un perjudici als titulars dels drets i els qui, en principi, estan obligades a finançar, com a contrapartida, la compensació equitativa que se'ls deu, ha advertit el Tribunal, que afegeix que les persones jurídiques estan excloses del dret a acollir-se a aquesta excepció.
Per aquesta raó, i tot i que els governs nacionals poden instaurar sistemes en els quals, per raons pràctiques, les persones jurídiques estiguin obligades a finançar la compensació, aquestes no poden "en cap cas ser en últim terme deutores efectives del gravamen".
Aquest requisit s'aplica en tots els casos en els quals un Estat membre introdueix l'excepció de còpia privada, amb independència de si aquest estableix un sistema de compensació equitativa sufragada mitjançant un cànon o amb càrrec als seus Pressupostos Generals.
Sobre la solució espanyola, la sala europea ha tingut en compte que el Tribunal Suprem ha considerat que el sistema de finançament del nou cànon digital no pot garantir que el cost sigui sufragat únicament pels usuaris de còpies privades.
Així, conclou que, a falta d'un tribut específic per a despeses determinats, s'ha de considerar que la partida pressupostària destinada al pagament de la compensació equitativa "s'alimenta de la totalitat" dels recursos amb els quals compten els pressupostos generals de l'Estat, i, per tant, "de tots els contribuents".
Tampoc no ha considerat provat que a Espanya existeixi algun mecanisme que permeti a les persones jurídiques sol·licitar l'exempció de l'obligació de contribuir a finançar aquesta compensació, o, com a mínim, sol·licitar la devolució d'aquesta contribució.
