BARCELONA, 26 (EUROPA PRESS)
El Teatre Gaudí acull l'espectacle 'Limbo', un híbrid de teatre, música i dansa amb el qual la companyia L'era dels impuxibles qüestiona els estereotips socials que censuren la diferència, i que podrà veure's des del 5 de febrer fins a l'1 de març, han explicat aquest dilluns en roda de premsa.
El muntatge parteix de l'experiència personal del transsexual Miguel Missé, un amic de la intèrpret Clara Peya que va optar per canviar de sexe però no operar-se, i que ha servit a la companyia per extrapolar una història concreta a un tema més universal, el de la diferència i de com la societat la processa.
L'era dels impuxibles, integrada per Clara Peya --que ha compost la música i toca el piano en directe--, la directora Míriam Escurriola i la ballarina Ariadna Peya, va proposar al dramaturg Marc Rosich donar forma a l'obra, que utilitza textos del mateix Missé i "els porta a la corporalitat", a través de la dansa, el cant i temes instrumentals.
Rosich ha situat el muntatge en un lloc oníric, un limbo, un espai neutral entre els gèneres femení i masculí amb els quals la societat classifica les persones i que planteja la necessitat, o la falta d'aquesta, de canviar el cos propi per poder encaixar en aquesta catalogació "binària", ha explicat.
L'actriu Mariona Castillo es posa a la pell de Berta, una noia que es troba en el tràngol de convertir-se en Albert, i dialoga amb ella mateixa i amb la nena que una vegada va ser.
Amb 'Limbo', Escurriola barreja codis del llenguatge teatral per "arribar al cor de l'espectador, sense alliçonar", una fórmula habitual de la companyia que, en aquesta ocasió, ha optat per incloure més textos que en altres de les seves creacions, com '(A)MURS'.
TRENCAR BARRERES MENTALS
"És un tema desconegut, per la qual cosa cal trencar barreres mentals i que fa dubtar de si realment s'és tan obert com es creu ser", ha descrit Rosich.
A més de donar visibilitat al col·lectiu transsexual --amb el qual han investigat i sobre el qual aprofiten per fer una mica de pedagogia, sense classificar-se com a teatre social--, l'obra també pretén que l'espectador empatitzi amb situacions en les quals s'ha pogut sentir diferent, "que no encaixava", han plantejat.
La decisió de Missé i de l'autor Pol Galofré --de qui també han pres textos-- de no operar-se i no canviar el cos per encaixar en l'estereotip masculí i femení, ha portat l'equip de l'obra a plantejar el dilema de si cal canviar com a individu per ser acceptat per la societat, o si és l'entorn el que hauria de canviar la seva concepció per acceptar l'individu, han afegit els creadors.
