Escriu un llibre sobre l'amor com "culminació i sentit de tot"
BARCELONA, 13 maig (EUROPA PRESS) -
La periodista i escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, Premi Nobel de Literatura 2015 i documentalista del fracàs de la utopia soviètica ha augurat aquest divendres en roda de premsa a Barcelona: "La idea comunista tornarà a les nostres vides".
"No podem dir que el socialisme sigui una idea mala. La versió russa era dolenta, però no té res a veure amb la pròpia idea", ha argumentat, i creu que la societat russa potser estarà preparada d'aquí a cent anys per acollir un socialisme amb cara humà.
"Ara, ni com a societat ni com a entitat econòmica tenim possibilitats que tot el món visqui feliç", i ha explicat que la seva obra sobre la utopia vermella li va servir per veure com el socialisme afectava la vida quotidiana de la gent.
Aleksiévitx --que dissabte acudirà a Barcelona a l'esdeveniment 'Literal' de Fabra i Coats, i dimecres al Kosmopolis del CCCB-- ha admès: "Jo sóc de la generació que negava el comunisme; no per la idea, que és maca, sinó per la seva realització".
"Em recorda que als 90 regnava un romanticisme: 'Se n'aniran els comunistes i vindrà la llibertat'. Ens sentíem herois per lluitar contra el monstre del comunisme, i ara hem de viure amb les rates que van sortir de les nostres vides, la nostra naturalesa i la nostra pròpia ànima", ha dit.
UN TROS DE PUTIN EN CADA RUS
Sobre el dirigent Vladímir Putin, ha observat que "en cada rus hi ha un tros de Putin", perquè aquest ha concentrat en la seva figura totes les il·lusions de la gent humiliada i enganyada, que aixequen al seu líder per aconseguir un país gran i fort.
Després de carregar contra els dirigents russos, ha constatat que el país sempre necessita una idea "messiànica" per estimular a la seva població, i ha lamentat que actualment l'Estat s'ha fet còmplice de l'Església ortodoxa per apel·lar als instints més bàsics de la gent, i també per justificar la guerra entre pobles germans com Ucraïna.
Ha anunciat que actualment es troba immersa en l'escriptura d'un llibre sobre l'amor com "culminació i sentit de tot", convençuda que tant l'amor com la mort són les coses més importants per a una persona.
L'autora d''El fin del homo sovietiucus', 'La Guerra no tiene rostro de mujer', 'Temps de segona mà. La fi de l'home roig' i 'La pregària de Txernòbil. Crònica del futur' ha destacat el vincle de Rússia amb Espanya, i s'ha definit com a periodista per sobre d'escriptora.
LA VEU DE LES DONES
Ha atribuït el seu interès per expressar la veu de les dones al fet que elles es refereixen a la guerra "sempre com un assassinat", mentre que els homes intenten buscar una justificació.
En aquesta línia, ha dit que en el seu llibre sobre l'amor s'enfronta al repte de fer xerrar sense prejudicis les explicacions de l'ànima masculina, a la qual ha admès que li costa molt accedir per no fer les preguntes adequades.
Per escoltar les històries de la gent a la que entrevista, ha confessat que mai arriba amb una llista de preguntes formals, tampoc es presenta com a Nobel, i comença la trobada amb una conversa "sense cànons ni prejudicis" i un interès real d'amistat, com 'Els germans Karamàzov' de Fiódor Dostoievski.
"Em faig amiga d'aquesta persona i comencem a parlar d'aquesta bogeria de la guerra, i jo parlo de com veig la guerra. És important ser amic d'aquesta persona., i tu també has de ser interessant per a aquesta persona", ha resumit, i ha lamentat que la por segueixi imperant a Rússia, on la gent pot perdre la feina o els estudis per criticar al règim.
CONTRA EL PERIODISME BANAL
Ha parafrasejat José Ortega y Gasset quan deia que "el segle XX és el de la insurrecció de les masses i cada persona té dret a no desaparèixer sense rastre", i ha reivindicat la necessitat de trobar sentit i que el periodisme deixi de ser banal.
"El periodisme tracta amb la informació i la literatura amb el misteri de la vida humana. És una transició subtil, però que cal fer a nivell de persona", ha defensat la Nobel, que és la tercera vegada que visita el CCCB.
GUERRA CONTRA LA NATURALESA
Sobre l'energia nuclear, el desastre de Txernòbil i el de Fukushima al Japó, ha remarcat que "en una guerra contra la naturalesa no es pot guanyar ni amb tecnologia punta", i ha apel·lat a la humilitat de polítics, científics i pobles.
Segons Alexiévich, la radiació, com algunes armes del pensament i noves tecnologies, són l'enemic invisible al qual no es pot disparar, perquè no es poden tocar ni veure: "No pots ni amb les teves mans ni amb els teus ulls lluitar contra aquest malament nou. És un nou perill".
