Dediquen el drama romàntic a Anna Lizarán
BARCELONA, 3 Maig (EUROPA PRESS) -
Les actrius Sílvia Bel i Míriam Alamany protagonitzaran a partir d'aquest dijous 'Maria Estuard', una "lluita de reines" del segle XVI escrita per Friedrich von Schiller i dirigida per l'autor, director i traductor teatral Sergi Belbel, ha anunciat el director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, aquest dimarts en roda de premsa.
Escrita al segle XVIII i emmarcada en el grup alemany Sturm und Drang, 'Maria Estuard' és una obra que reflexiona sobre la política, l'art, la religió, la justícia i les convulsions socials que van agitar l'Europa de llavors.
Isabel I d'Anglaterra i Maria Estuard són les reines que protagonitzen aquest drama romàntic que es va estrenar al teatre Grec de Barcelona i es va representar al Lliure el 1990 amb una versió de Guillem-Jordi Graells i dirigida per Josep Montanyès.
"Maria Estuard' és un títol que torna, com també Àlex Casanovas, que va estar amb Anita fent la versió de Graells", ha explicat Pasqual, que ha remarcat la voluntat del teatre de revisar la seva història.
HOMENATGE A ANNA LIZARÁN
Bel també va veure el muntatge del 1990 i ha expressat que encarnar el personatge de Maria Estuard ha estat "un homenatge a Anna Lizarán", i ha considerat que és una obra amb molts punts d'actualitat.
Completen l'elenc Jordi Banacolocha, Carles Martínez, Fina Rius i Marc Rius en un muntatge que s'ha reduït de gairebé cinc hores a dos i sense pausa.
"No fem pausa perquè és una obra acumulativa, on es van generant tensions que si paràvem no funcionaven", ha anotat Belbel, que ha portat a escena obres de Bernard-Marie Koltès, Eduardo de Filippo, Nikolai Gògol, Irène Némirovski i Tracy Letts, entre d'altres.
"Hem respectat el llenguatge però està fet amb una mirada des del segle XXI. Pel que fa al vestidor, hi ha un joc ja que hi ha un moment en què les reines van vestides a la moda del segle XVI, mentre que la resta són polítics com els d'ara, amb vestit i corbata", ha continuat el director.
DONES I POLÍTICA
Belbel ha reivindicat l'obra com un text que parla de dones i política: "Potser era la primera vegada en la història del teatre que dues dones compartien protagonisme, ja que si bé hi ha moltes obres clàssiques dedicades a dones, gairebé sempre hi ha un opositor masculí darrere, com passa en 'Antígona' amb Creonte".
Alamany ha afegit que el seu personatge és "una dona que es debat constantment entre el que vol fer i el que hauria de fer", i ha coincidit amb Belbel que és molt diferent de la passional Maria Estuard.
Bel ha explicat que el ritme i el to de l'obra és "com si haguessis d'anar a tota velocitat cap a un precipici i haver de frenar a l'últim moment".
