'Dies de ratafia' explica la vida de dos joves que elaboren el licor en Sant Andreu
BARCELONA, 27 febr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Sergi Pons Codina novel·la la "resistència a la modernitat" mitjançant la ratafía en la novel·la 'Dies de Ratafia' (Edicions de 1984), ha explicat l'autor aquest dilluns en roda de premsa.
El llibre està protagonitzat per una parella de joves de Sant Andreu de Palomar (Barcelona) que es dediquen a destil·lar ratafía, beguda alcohòlica que tradicionalment s'ha fet a Catalunya amb les plantes que hi ha al voltant de cada poble.
"Fer ratafia és una resistència a la modernitat que ens està 'imbecilitzant' a tots, ens està envaint i gentrificant, i ens està fent perdre la identitat", ha afirmat l'autor, considerant-la alhora una novel·la contra la gent sense esperances.
L'elecció de Barcelona com a escenari tenint en compte que s'elabora amb les herbes del territori li va semblar "brutal" a Pons Codina, ja que els protagonistes han d'anar cercant els ingredients per parcs i balconades de la ciutat.
Pons Codina reivindica així una beguda que significa "destil·lar la terra, encara que ha estat apartada, amagada, que va arribar un punt que es considerava una mica de vells i costava de trobar", encara que recentment ha tingut un ressorgiment.
RESISTÈNCIA A la BARCELONA TURÍSTICA
Al mateix temps, el barri de Sant Andreu, que ha recordat que per a molts és encara un poble, centra els esdeveniments de la novel·la "per motius emocionals i perquè resisteix en una Barcelona turística".
"Sóc un enamorat de Barcelona però odio moltes coses. Els pisos turístics, l'encariment i, abans de res, la pèrdua absoluta d'identitat", ha lamentat l'autor de 'Dies de ratafia'.
El món dels mitjans de comunicació també queda retratat: el protagonista escriu columnes per al diari 'El Popular': "Explico com a infiltrat la forma de treballar en un periòdic. Mostro que més que fer notícies es crea opinió. El protagonista s'inventa les notícies i ho saben, però com a la gent li agrada i li fa gràcia l'hi permeten. És cap a on anem per les xarxes socials: se cerca més la signatura i l'opinió", ha vaticinat.
Aquesta és la seva segona novel·la després de 'Mars del Carib' (2012), la publicació del qual i reconeixement li va fer veure's com a escriptor per primera vegada: "Amb la primera novel·la vaig ser un disbauxat o fins i tot 'hooligan' que escrivia un llibre; amb la segona he estat un escriptor que ha volgut ser disbauxat", ha dit, recordant unes paraules similars de l'escriptor Jordi Cussà, de qui s'ha considerat un gran admirador.
El llibre està centrat al carrer i en els bars, amb un llenguatge també de carrer i amb gran influència de Pere Calders: "L'adoro, m'enamora, estic amb Pere Calders a mort", ha assegurat, reconeixent alhora a Jordi Cussà i John Fante.
Després d'aquesta primera novel·la autobiogràfica, i de començar a escriure una altra que era una continuació de la primera, va decidir fer ficció: "Jo ni elaboro ratafia, ni he ocupat un immoble a Sant Andreu. És un alter ego del que et serveixes per mostrar una història. Però alhora hi ha una veritat emocional. Són coses que penso i tinc en el meu cap", ha reflexionat, afirmant que es limita a mostrar la realitat i evita fer una novel·la moralista.
