MADRID, 30 març (EUROPA PRESS) -
El 'Sant Joanet' de Miquel Àngel, l'única escultura de l'autor que es conserva a Espanya, s'exhibeix restaurat per primera vegada al Museu del Prado del 31 de març al 28 de juny en el marc del programa 'L'obra convidada', patrocinat per la Fundació Amics del Museu del Prado.
Propietat de la Fundació Casa Ducal de Medinaceli-Sevilla i procedent de la capella del Salvador d'Úbeda (Jaén), l'obra s'exposarà a la sala 47 de l'edifici Villanueva del Museu del Prado. La peça va ser gairebé destruïda a començaments de la Guerra Civil i ha estat reduïda a fragments fins la seva restauració a l'Opificio delle Pietre Duri de Florència (Itàlia).
Per aquesta raó, com ha explicat el director del Museu, Miguel Zugaza, es tracta d'"una excel·lent oportunitat" de gaudir d'aquesta obra en marbre, que suposa tot "un esdeveniment artístic", a més de significar "una denúncia a les barbàries iconoclastes que segueixen ocorrent en el món", per la qual cosa ha expressat les seves felicitacions als experts de Florència "pel seu esforç en la salvaguarda i gaudi del patrimoni".
En la mateixa línia, el president de la Fundació Medinaceli, Ignacio de Medina, Duc de Sogorb, ha lamentat que es tracta d'"una escultura absurdament maltractada" mentre que la secretària general de la Fundació Amics del Museu del Prado, Nuria de Miguel, ha insistit en la importància de defensar el patrimoni.
El 'Sant Joanet' de Miquel Àngel és una obra de joventut de l'artista, anterior a la 'Pietat del Vaticà' i als frescos de la Capella Sixtina, que va ser donada pel duc de Florència, Cosmé I de Medici, a Francisco de los Cobos, secretari de l'emperador Carles V, qui la va enviar a Espanya, a la seva vila de Sabiote, i va passar a enriquir, després de la seva mort, la capella sepulcral del Salvador d'Úbeda que va manar construir en aquesta la seva ciutat natal.
L'escultura va estar exposada fins el 1936 en un nínxol prop del retaule més gran de fusta daurada fet per Alonso de Berruguete, també greument danyat a començaments de la Guerra Civil, quan va patir greus desperfectes que van destruir gran part de la mateixa i va quedar reduïda a fragments i el cap va ser cremat. Els experts han detallat que només es van poder recollir un total de 14 fragments, l'equivalent al 40% del seu volum original.
La Fundació Casa Ducal de Medinaceli-Sevilla, propietària de la peça, va encarregar la seva restauració a l'Opificio delle Pietre Duri (Centre de Restauració) de Florència, un procés que va començar el 1994. Per la seva intervenció, es van utilitzar mètodes innovadors, com l'ús del làser per netejar la superfície negra i abrasada del cap, o la reconstrucció virtual en 3-D de l'escultura completa basant-se en fotografies preses poc abans de la seva destrucció, com ha detallat la directora del Departament de Materials Petris de Florència, Critina Improta.
Una vegada muntada l'estàtua amb els fragments originals de marbre, es van integrar les parts perdudes, realitzades amb fibra de vidre i després estucades, entonades amb tremp i segellades amb cera i vernís; també es van utilitzar imants per ajuntar els diversos trossos. L'escultura recuperada va ser presentada al públic florentí el 2013.
Després de la seva exhibició a Florència i Venècia, torna a Espanya en el marc de 'L'obra convidada' del Prado, abans del seu trasllat al seu lloc d'origen, a Úbeda. El Museu del Prado també ha organitzat un programa específic d'activitats al voltant de la mostra per facilitar al públic el seu recorregut per la sala.
Així, durant els mesos d'abril, maig i juny s'organitzaran breus explicacions davant de l'obra per situar-la en el seu context històric-artístic i comentar la seva presència al Museu en relació amb la seva col·lecció.
EXEMPLE D'ESCULTURA HEL·LENÍSTICA GREGA
En tornar de Bolonya a Florència, el 1495, el primer encàrrec de Miquel Àngel va ser una estàtua en marbre d'un Sant Giovannino feta per Lorenzo di Pierfrancesco de Médicis (cosí de Lorenzo el Magnífic). Tot i això, en lloc de seguir el model del Sant Joan Baptista de Donatello com feien els altres escultors florentins, Miquel Àngel va representar un sant més jove, com un nen d'uns 6 o 7 anys.
L'escultura, de 130 centímetres, segueix l'exemple de l'escultura hel·lenística grega i recolza la cama esquerra sobre una roca, que doblega lleugerament, amb els braços doblegats, el cap lleugerament inclinat i el cos nu cobert per un velló.
