Actualitzat 17/12/2014 17:33

El Romea recupera la memòria de la Transició amb una obra itinerant

Una acrtiz de LAminimAL durante 'La supervivència de les lluernes'
Foto: ROMEA/MARTÍ E. BERENGUER

BARCELONA, 17 (EUROPA PRESS)

El Teatre Romea acull, en el seu cicle 'Off', 'La supervivència de les lluernes', un espectacle que recorre tots els espais de l'edifici amb excepció de l'escenari i que proposa una revisió de la història de la Transició, que podrà veure's des d'aquest dijous i fins a l'11 de gener.

   Es tracta de la segona part de la trilogia 'Fer sonar una flor', que la companyia de teatre LaminimAL va iniciar amb 'El suïcidi de l'elefant hipotecat', una obra que partia dels casos de suïcidis durant la crisi i reflexionava sobre la desesperació a la qual porta aquesta conjuntura, ha explicat la directora i dramaturga Daniela de Vecchi aquest dimecres en roda de premsa.

   Amb 'La supervivència de les lluernes' dirigeixen la reflexió cap al passat, preguntant-se contra què sobreviu una generació hereva de la Guerra Civil, però que no ha viscut situacions de conflicte polític, i que ha rebut una explicació incompleta dels fets referents a la Transició.

   Partint d'aquesta memòria fragmentada, la dramaturga es va fixar en un text de l'escriptor i cineasta Pier Paolo Pasolini que, amb el títol 'Les cuques de llum', reflexionava sobre la transició italiana el 1975, coincidint amb el començament de l'espanyola, on De Vecchi va voler situar l'obra teatral.

UNA ÀGORA TEATRAL

   'La supervivència de les lluernes' incorpora textos de Juan Mayorga, José Sanchís Sinisterra i Carla Rovira, dóna un caire positiu a la teoria de Pasolini, que afirmava que la resistència política estava desapareixent igual que les cuques de llum davant d'una llum molt forta.

   El text proposa salts temporals que acompanya amb salts a l'espai, iniciant així el seu viatge històric al bar del teatre, seguint pel hall, les escales, una discoteca improvisada al pis superior i, finalment, la platea del Romea.

   La companyia es caracteritza per una proposta estètica teatral que busca que el públic doni un sentit propi a diferents exercicis de repetició, i vol generar un espai de debat, com una àgora, a través de la interacció.

   "Hi havia gent més gran que s'emocionava molt amb coses que no esperaven, com amb una proclama prèvia a la mort de Franco que diu: 'que es dessagni i que es mori'", ha narrat la directora, referint-se a algunes de les funcions ja realitzades.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés