"No es pot parlar de la Rodoreda d'avui si no es parla de la seva obra plàstica", segons Giralt-Miracle
BARCELONA, 4 jul. (EUROPA PRESS) -
El catàleg 'Mercè Rodoreda. Obra plàstica' reuneix per primera vegada l'obra pictòrica que l'escriptora catalana va desenvolupar durant tota la seva vida, especialment en el seu exili, a través de 200 pintures, i posa al descobert una nova faceta de l'artista, "absolutament indissociable" de la seva obra.
"La seva obra pictòrica és una part essencial per entendre la vida, l'aventura vital i la manera de ser d'aquesta senyora tan coqueta que va escriure meravellosament i va pintar bastant bé", ha explicat Daniel Giralt-Miracle, encarregat de la conceptualització i estructuració del catàleg al costat de Maria Rosa Villanueva, responsable de la catalogació.
Sense poder exposar en vida, aquesta vessant creativa es va mantenir desconeguda fins a la seva mort el 1983, quan es va fer una exposició commemorativa a Molins de Rei, i des d'aleshores hi ha hagut diversos intents d'endinsar-se en aquesta obra, que ara materialitza la Fundació Mercè Rodoreda de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) --gràcies a la custòdia d'unes 20 obres en els seus fons, a més d'aportacions de col·leccionistes privats--.
ESTIL AVANTGUARDISTA
Amb un estil que imitava les avantguardes d'inicis del segle XX, Rodoreda va plasmar en les seves pintures diversos animals, nens inquietants, geometries i abstraccions, a més d'imitar Paul Klee, Vassili Kandisnky, Joan Miró i Pablo Picasso: "Era una gran coneixedora de l'obra de tots aquests artistes", ha dit Villanueva.
Quan va viure a París va visitar museus i galeries, i va descobrir les avantguardes, més que amb una dimensió lúdica, amb una vocació de reflexió interior i introspecció, amb un llenguatge que ella feia seu en una "osmosi" amb la qual va absorbir l'expressió lliure dels cànons, que ensenyen la Rodoreda més puixant.
"Viure a París en aquells anys és una somatització d'aquells artistes per estimular el seu llenguatge", ha explicat Giralt-Miracle, que ha celebrat que tant la pintura com l'escriptura van permetre a Rodoreda portar a terme aquest art de la subconsciència.
Giralt-Miracle ha defensat que aquestes creacions són bàsiques per entendre les vicissituds de la seva vida i complexos, la guerra, la mort, les dictadures, els camps de concentració i també els amors, tot això sobre paper, amb dibuixos i collages i materials "corrents" però molt que donaven bon resultat.
En la pintura trobava un camí d'expressió i alliberament deixant enrere una Barcelona noucentista i mediterrània: "Hi ha el seu món, però idealitzat", ha dit Giralt-Miracle, que ha presagiat que ara les obres de Rodoreda de col·leccionistes privats es revaloraran i tots voldran tenir una Rodoreda.
D'entre una obra molt dispersa, que no tenia vocació sistemàtica i de la qual no se sap el volum total, Rodoreda no només usava la pintura pel seu paper psiquiàtric o de recuperació moral i física, sinó que per a ella era una expressió plàstica: "No es pot parlar de la Rodoreda d'avui si no es parla de la seva obra plàstica", ha dit Giralt-Miracle.
De fet, ha pronosticat que, coqueta com era, si visqués avui potser s'hauria dedicat a la moda perquè se li donava molt bé cosir i dissenyar patrons com una vessant estètica més: "En les fotos en blanc i negre que es feia fer, sempre sortia guapa. Ella controlava el component estètic i era una part essencial de la seva vida".
En l'àmbit tècnic, la seva trajectòria pictòrica va d'uns senzills primers traços sent petita a unes cares eixamplades, passant després a figures inquietants "molt angoixants" de nens en camps de concentració i cossos en moviment fins a arribar a imitar els grans artistes de l'època.
ACABAR LES OBRES COMPLETES EL 2018
Aquest volum, que desitja donar a conèixer aquesta faceta de Rodoreda, s'emmarca dins del conjunt de les 'Obres completes' iniciada per la fundació el 2008, al qual seguirà l'epistolari, la poesia i el teatre, en els que està treballant la fundació i que preveu acabar el 2018.
El president de l'IEC, Joandomènec Ros, ha explicat que Rodoreda va ser molt polifacètica i que és possible que hi hagi obra "en algun lloc d'Europa que no s'hagi localitzat", i ha precisat que durant molts anys les seves obres van penjar de les parets de l'IEC.
