Actualitzat 29/03/2017 20:16

Redondo (Planeta) tracta l'amistat adulta i la "noblesa bressolada en els seus privilegis"

Recorre la Ribeira Sacra gallega com un paisatge sotmès pels seus habitants

BARCELONA, 16 oct. (EUROPA PRESS) -

L'escriptora Dolors Redondo, guanyadora del LXV Premi Planeta de Novel·la amb 'Todo esto te daré", ha explicat que la història versa sobretot en l'amistat adulta entre tres homes amb ingredients de compromís, perversió i honor, i representa també a "nobles bressolats en els seus propis privilegis".

En la roda de premsa posterior a la concessió del premi, ha explicat que aquesta història és un al·legat contra la impunitat i representa a aquests nobles amb vells privilegis i "a aquest tipus de família que per desgràcia existeix i que surt impune de qualsevol problema que l'envolti".

L'autora ha trigat sis anys a escriure aquesta novel·la, ja que en ella s'ha interposat la creació de la Trilogia del Baztán: "Una novel·la sempre et té entre dos mars", ha dit, i ha explicat que després va decidir --per consell del seu marit-- acabar primer la trilogia i després abordar aquest segon registre novel·lístic.

Amb això, ha emfatitzat que la novel·la versa sobre les relacions de parella i que li ha permès ficar-se a la pell de tres homes diferents: un escriptor, un guàrdia civil i un sacerdot en la seva cinquantena: "M'ha permès posar-me en la seva pell i viure la fidelitat i infidelitat".

"És sobre les coses que no arribem a saber de la persona a la qual creiem conèixer millor", ha explicat Redondo, que ha revelat la importància de la influència de la família política del marit mort, de la qual el vidu no tenia notícia.

TRES HOMES

Més habituada a personatges femenins i, en concret, a la seva inspectora Amaia Salazar, Redondo escriu en aquesta història sobre "l'amistat contra tot pronòstic de tres homes tan diferents", i que el protagonista es planteja fins a quin punt ha viscut d'esquena a una realitat a l'abast de la seva mà, salvaguardat en el món idíl·lic en què solen viure els escriptors.

Ha destacat la importància del paisatge, mai casual per a ella, que en la seva nova novel·la se situa en la Ribeira Sacra gallega, un assentament humà des de temps dels romans ocupat després per convents i llocs de retir, que representa un lloc d'"orgull i lluita".

"Havia de ser Galícia", ha assegurat, un lloc en el qual té família, i que amb la seva climatologia se sent còmoda, i que té en comú amb Baztán la força terrible del paisatge, que el fa preguntar-se per què hi ha gent que es queda a viure allà i troba la resposta en la necessitat humana de sotmetre el paisatge.

Amb aquest paisatge, desitjava exalçar la màgia quotidiana en què viuen els seus habitants: "Les creences estan tan arrelades en les que la lògica acaba de lligar tots els caporals perquè hi ha una manera de viure que és així perquè és així".

Ha confessat també que aquesta novel·la és un homenatge a les seves primeres lectures, especialment les que el van portar fins a la novel·la negra, com 'El Padrino', de Mario Puzo, a més dels crims a l'interior de les mansions d'Agatha Christie, comesos "amb tota educació i maneres", tot i que en lloc de fer-ho en el camp anglesa, els seus protagonistes ho fan en un pazo gallec.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés