Una posada en escena imponent trasllada l'òpera al segle XX
BARCELONA, 7 Abr. (EUROPA PRESS) -
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona acollirà aquest mes l'òpera de Giuseppe Verdi 'Simon Boccanegra' amb una "contemporània" posada en escena a càrrec de José Luis Gómez i amb la direcció musical de Massimo Zanetti, que interpretaran 78 músics i 82 coristes i un elenc liderat per Plácido Domingo, Leo Nucci i Giovanni Meoni.
La història s'emplaça a la Gènova del segle XIV i explica les vivències d'un corsari fet 'dux' --un càrrec traslladable a president del govern-- gràcies al suport d'un poble i en contra de l'aristocràcia i que, a més, retroba a la seva filla després de la seva desaparició.
En roda de premsa aquest dijous, la reposidora de direcció d'escena, Susana Gómez, ha explicat que la idea de l'escenògraf era fer contemporània aquesta òpera situant-la al segle XX, i representar el poder popular de la mà d'un home que, sense procedir del món patrici, arriba al càrrec principal del govern d'una comunitat.
Per a això, ocuparà l'escenari una caixa de vidre "realment enorme" i mòbil amb unes grans portes per deixar passar al poble, i que fa dels personatges petits elements, incidint en la seva soledat a tan gran espai.
LECTURA CONTEMPORÀNIA
"L'hem portat a un lloc llegible per als espectadors de l'actualitat", ha dit Gómez, que ha suggerit una lectura contemporània de l'òpera en la història d'un home que renúncia al seu interès personal pel bé comú.
La proposta és una producció pròpia del Liceu al costat del Grand Théâtre de Genève que va poder veure's el 2008 al teatre, i que té l'Orquestra Simfònica del Liceu i el Cor del teatre dirigit per Conxita Garcia, i també amb les sopranos Barbara Frittoli i Divina Rodríguez, i els tenors Fabio Sartori i Ramon Vargas.
LA "SOLEDAT" DEL PODER
El director musical, Massimo Zanetti, ha explicat que el pròleg arrenca amb molta foscor i tristesa, introduint a l'espectador en somnis foscos que transmeten la soledat del poder, "traduït de manera clara en l'escenografia i en l'expressió dels personatges".
Sobre el treball amb Plácido Domingo --qui donarà una roda de premsa el 18 d'abril--, Zanetti ha dit "haver tingut la sort d'estar tocant la història" amb les seves pròpies mans.
"Amb Plácido destaca la relació humana: vivim en un món amb moltes prerrogatives i sentiments no sempre positius", ha dit Zanetti, que ha relatat el moment de conèixer Plácido gairebé com una trobada d'enamorament.
La soprano Barbara Frittoli ha confessat que fa uns anys semblava impossible transportar aquesta òpera a l'època moderna perquè pertany a un període molt conegut de la història italiana, i ha assegurat que el seu personatge no és la "típica heroïna verdiniana", sinó que és una dona utilitzada i disputada en el terreny amorós.
MIRALLS COM UNA "GRAN TRAMPA"
"Intento usar molt els miralls per donar a entendre que tot està completament barrejat, com una gran trampa", ha dit la soprano, contenta que la posada en escena permeti als espectadors extreure la seva pròpia lectura.
Amb un pròleg i en tres actes i amb llibret de Francesco Maria Piave, l'òpera podrà veure's en vuit funcions, del 12 al 29 d'abril, inclosa una funció de Sant Jordi que coincideix amb l'estrena de Plácido Domingo i l'aniversari del seu debut fa 50 anys al Liceu.
L'òpera es va estrenar en 1857 al teatre La Fenice de Venècia, i la versió produïda pel Liceu inclou les modificacions fetes per Giuseppe Montanelli i la revisió final d'Arrigo Boito.
