MADRID, 26 oct. (EUROPA PRESS) -
El poeta Pere Gimferrer publica el nou poemari 'No en mis días' (Vandalia), un treball amb referències tant a episodis històrics com l'actualitat política, defensant la concessió del premi Nobel de Literatura a Bob Dylan, "un poeta excel·lent".
"Lamento discrepar d'aquells que critiquen aquesta concessió, però crec que ningú hauria criticat que l'haguessin donat a altres lletristes coneguts com Georges Brassens. Que Bob Dylan escriu en anglès? Aquest argument no em serveix", ha lamentat a la presentació del seu llibre.
En aquest sentit, ha defensat també que Dylan ha estat un creador multidisciplinari com, per exemple, la pel·lícula 'Renaldo y Clara', mai estrenada a Espanya i del gust de l'autor d''Arde el mar'. "Però, si parlem només del lletrista, no és ni més ni menys que el que eren els trobadors provençals", ha afirmat.
'No en mis días' conté una trentena de poemes escrits durant quatre anys, que alternen llarga i curta durada. L'actualitat política està "al·ludida de manera críptica" en dos d'aquests textos, tot i que Gimferrer ha recordat que no és "polític" després de ser preguntat sobre la seva anàlisi de la situació a Espanya.
"De tota manera, no crec que hi hagi ningú satisfet amb el que ha passat en els últims mesos en la política espanyola, ni tampoc amb l'actitud dels partits que podrien haver variat aquesta tessitura", ha afegit el poeta català.
La seva obra conté múltiples referències a noms coneguts tant de l'actualitat com d'èpoques menys recents. Així, el poema 'Teatro de sombras' --el de més extensió i escrit al llarg de tres anys-- parteix d'un vers d'Octavio Paz per repassar la situació de Madrid a la guerra l'any 1937, amb noms que van sorgint com els d'Alberti, La Pasionaria o Bergamín.
POETA EN CASTELLÀ I CATALÀ
L'amor també recorre les pàgines d'aquest llibre --sota el "concepte de l'amor dels subrealistes"-- perquè Gimferrer assegura que "un amant no té edat". Alhora, la ironia està molt present en molts dels poemes, fet que curiosament l'autor reconeix que només ocorre en els seus treballs en castellà.
"Ja ho va dir Gil de Biedma sobre el meu treball i és un fet, tot i que no sé per què: tots els meus poemes en castellà són irònics i en català, gairebé cap", ha asseverat, després de revelar que a l'hora de posar-se a escriure mai escull una llengua en concret, sinó que "ve donat pels sons, el ritme i les imatges".
EL FUTUR DE LA POESIA
Preguntat sobre algunes de les seves influències llatinoamericanes "vitals", Gimferrer ha mostrat la seva predilecció tant per Octavio Paz --a qui va conèixer personalment-- com per Lezama Lima. "Vicente Huidobro és un poeta en francès sobretot de la dècada dels 30 i els 40, però els altres dos, tot i ser molt diferents, estan dins del meu arc vital", ha destacat.
Pel que fa el futur de la poesia, ha ironitzat amb el fet que "no sembla que serà molt diferent del seu passat", on ha tingut "un paper minoritari però amb molt a dir". Sobre la recepció de la seva obra, ha reconegut sentir-se "preocupat per arribar a un punt pròxim al solipsisme", en què els seus poemes puguin "despertar atracció, interès o respecte, però no ser compresos en el seu sentit poètic".
