MADRID, 26 Gen (EUROPA PRESS) -
Paul Newman, una de les icones de la història del cinema, faria aquest dimarts 91 anys. L'actor, director i productor estatunidenc va néixer a Ohio, el 26 de gener del 1925 i va morir el 26 de setembre del 2008 als 83 anys a causa d'un càncer de pulmó.
Nascut a una família formada per un pare jueu i una mare hongaresa catòlica a Shaker Heights, des de molt petit el jove Paul va trobar suport en les seves ambicions actorals i va debutar amb 7 anys en una obra escolar. Va estudiar Economia al Kenyon College d'Ohio i durant la Segona Guerra Mundial va servir com a marí en l'Armada. Després de la contesa va estudiar Art Dramàtic en Yale.
El teatre va constituir la seva primera escola com a actor. Newman va passar així per l'Actor's Studio, on va coincidir amb altres grans intèrprets com, Steve McQueen, James Dean, Geraldine Page o Marlon Brando. El 1953 va debutar a Broadway amb l'obra'Pícnic', de William Inge.
Va continuar preparant-se i, tot i que el seu debut cinematogràfic s'ha produït el 1954 a 'El calze de plata', de Victor Saville, el seu primer gran èxit en la gran pantalla va arribar de la mà del realitzador Robert Wise, que li va donar el paper principal de 'Marcat per l'odi' (1956) on va encarnar el boxejador Rocky Graziano. Després la seva carrera ha estat consolidant-se amb títols com 'L'esquerrà' (1958), d'Arthur Penn, en què representava el llegendari pistoler de l'Oest, Billy el Nen.
En aquesta data va aconseguir una altra de les seves millors interpretacions en 'La gata sobre la teulada de zinc' (1958), de Richard Brooks, una adaptació de l'obra de Tennesse Williams en què va compartir plans amb un altre mite, Elisabeth Taylor. Aquest mateix any va rodar 'El llarg i càlid estiu' al costat de Joan Woodward que es convertiria en la seva segona dona i amb la qual va formar una parella de gran estabilitat al llarg de 50 anys. Newman va estar casat primerament amb Jacky Witte, de la qual es va divorciar el 1958 i que és la mare dels seus fills Scott, Susan i Stephany.
EL SEU GRAN SALT
El 1960 va encarnar un pioner a 'Èxode', una cinta sobre la formació de l'Estat d'Israel, i després a un jove jugador de billar a l'espavilat, un cowboy sense cor a 'Hud' i un rebel i magnètic presoner en La llegenda de l'indomable. Per aquests tres papers ha rebut altres tres nominacions als Oscars i en aquesta dècada, concretament el 1966, va aconseguir un enorme èxit a Hollywood amb 'Harper', detectiu privat, de Jack Smight, una superproducció de cinema negre.
Però potser la seva interpretació més cèlebre fins a aquell llavors va arribar al costat de Robert Redford a 'Dos homes i un destí' el 1969, pel·lícula en la qual a les ordres de George Roy Hill les dues icones de Hollywood encarnen els dos bandits llegendaris Butch Cassidy i Sundance Kid. Tots dos van repetir junts el 1973, amb un altre títol llegendari també dirigit per George Roy Hill: 'El cop'.
Va tornar a estar nominat a l'Oscar el 1981 per encarnar el fill d'un gàngster a 'Sense malícia', però va haver d'esperar fins al 1986 per portar-se la ja tardana estatueta com a millor actor protagonista amb la seva encarnació de Fast Eddie -el personatge de l'espavilat- a 'El color del diner', cinta dirigida per Martin Scorsese.
La seva última aparició cinematogràfica data del 2002, en la pel·lícula de Sam Mendes 'Camí a la Perdició'. Un treball pel qual va ser candidat a l'Oscar com a millor actor secundari acumulant així la que va ser la seva novena nominació. Anys més tard, el 2006, va posar veu a Doc Hudson, un dels cotxes de la pel·lícula de dibuixos animats 'Cars' de Pixar en un gest de complicitat a la seva una altra gran passió més enllà del cinema: les carreres de cotxes.
A final de la dècada dels seixanta, Paul Newman es va dedicar també a la producció i direcció. A partir de llavors ha manifestat el seu desig per fer un altre tipus de cinema, molt centrat en els personatges i menys en l'acció. Van néixer així pel·lícules com 'Rachel, Rachel' (1968), 'Casta invencible' (1971) i 'L'efecte dels raigsgamma sobre les margarides' (1972). El 1984 va dirigir 'Harry i fill' i tres anys després 'El zoo de vidre'.
