BARCELONA, 1 juny (EUROPA PRESS) -
El ple del Parlament ha admès a tràmit per unanimitat aquest dimecres el projecte de llei d'ordenació de les activitats d'espectacles públics, que pretén substituir la Llei 11/2019.
El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha defensat el projecte per "corregir els aspectes que, amb els anys, s'ha detectat que havien de canviar-se" i adaptar la normativa a la regulació europea, que obliga a la simplificació administrativa.
El text del Govern és "exactament el mateix" que va presentar a la passada legislatura, cosa que Jané ha justificat per accelerar el tràmit, i que li ha valgut les crítiques de l'oposició.
Segons Jané, el projecte té "ampli consens del sector" i es basa en la seguretat dels participants i del públic, i també en la simplificació dels tràmits burocràtics, ja que proposa que els promotors d'activitats considerades de baix risc puguin fer-se sense llicència prèvia comunicació al municipi.
També planteja el respecte a la convivència amb els veïns de llocs on es fan aquestes activitats i demana "complir els horaris de començament i finalització, els límits d'aforament i impedir que el públic surti amb begudes dels establiments", ha exposat el conseller.
Alhora, proposa crear una etiqueta Q10 de qualitat per a les activitats i establiments que compleixin els requisits de la llei i promoguin valors de convivència, i que valori la qualitat de les seves instal·lacions, entre d'altres.
La normativa, que seguirà el seu tràmit parlamentari perquè no ha rebut cap esmena, exclou de la llei els actes i celebracions privats sense ànim de lucre, o familiars, que no es portin a terme a espais oberts al públic, actes veïnals o associatius amb un aforament mitjà que no es facin tampoc a espais oberts i a manifestacions culturals incloses al Catàleg del Patrimoni Festiu.
Tampoc no afecta les activitats que constitueixen el dret fonamental a manifestació i reunió ni activitats esportives, de joc i apostes, que es regularan amb la seva normativa específica.
CRÍTIQUES DE L'OPOSICIÓ
La diputada de C's, Francisca Valle, ha demanat no oblidar les persones "que pateixen les conseqüències a vegades desagradables de l'exercici d'aquestes activitats" i ha recordat les víctimes del succés de Madrid Arena, que ha atribuït a l'excés d'aforament i d'altres irregularitats.
Carles Castillo (PSC) ha criticat que el Govern presenti l'articulat del 2015 i no incorpori esmenes que en el seu moment va fer ERC, ara al Govern; i ha alertat que, amb la llei, els municipis de menys de 50.000 habitants no podran emetre llicències per a activitats, que considera un mètode de control, ja que ara n'hi haurà prou que els promotors ho comuniquin: "Dubtem que molts estiguin preparats per adoptar aquesta càrrega".
Així s'ha expressat també el diputat de SíQueEsPot, Joan Josep Nuet, que assegura que la Diputació de Barcelona ha elaborat un informe crític amb la llei perquè afecta l'autonomia local: "La llicència municipal és la seguretat que posem en mans dels nostres ajuntaments perquè els requisits d'una activitat es compleixin".
Des del PP, Santi Rodríguez ha celebrat el sistema de comunicació prèvia "perquè es basa en alguna cosa fonamental: la confiança a la societat", però ha criticat que el Govern vulgui crear un segell de qualitat per a establiments que compleixin la normativa i no per criteris culturals.
La diputada de la CUP Mireia Vehí ha criticat que la llei fomenta fer negoci amb les activitats culturals i l'ha considerat un atac a les organitzacions de cultura popular: "Regulem de la mateixa manera el festival Primavera Sound o una 'calçotada' d'un ateneu popular".
