Hopper, Picasso, Chagall, Tiziano, Courbet, Greco, Fra Angélico i Freud se citen a Barcelona
BARCELONA, 3 nov. (EUROPA PRESS) -
Grans obres mestres del Museu Thyssen-Bornemisza han desembarcat en bloc al CaixaForum de Barcelona en un gest que no s'havia produït abans i han estat distribuïdes per gèneres temàtics per construir un "diàleg inèdit", ha destacat la directora adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, Elisa Durán.
A la presentació d''Un Thyssen mai vist', el director artístic del Museu Thyssen i comissari de l'exposició, Guillermo Solana, ha emmarcat aquesta col·laboració en el tret de sortida de les celebracions pel 25 aniversari del museu madrileny i bones relacions amb l'entitat.
Una selecció de 63 peces, entre les quals figuren Fra Angélico, Gustave Courbet, El Greco, Tiziano, Edward Hopper, Alberto Giacometti, Lucian Freud i Marc Chagall, construeixen relats nous a través de cinc grans gèneres de la tradició artística occidental: pintura religiosa, retrat, naturalesa morta, paisatge i paisatge urbà.
"Aquesta exposició no és només una col·lecció de tresors, sinó una eina per veure la història de l'art d'una altra manera", ha explicat Solana, que ha subratllat el ritme binari del recorregut que proposa parelles artístiques per ressaltar afinitats i contrastos.
ANUNCIACIÓ DEL GRECO
Una de les parelles més representatives de l'exposició és la que conformen uns coetanis del Greco i Veronese; tots dos representant una Anunciació que en el cas del toledà està marcada per l'element neoplatònic de la llum i en el cas de l'italià per una estètica més antiga en homenatge a l'arquitectura de Venècia.
Al fil de l'explicació de les similituds temàtiques i diferències formals de les dues obres, Solana ha destacat que les peces exposades "mai" s'han pogut veure així, ja que el criteri d'ordenació del museu madrileny és cronològic, i aquí la lectura és transversal i enriquida.
CESSIÓ DEL MNAC
Durán i Solana han celebrat i agraït que vuit de les peces han estat cedides pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) procedents de la Col·lecció Thyssen-Bornemisza, com és el cas de la peça de Veronese.
"L'exposició ens permet un diàleg entre El Greco i Chagall, entre Rembrandt i Beckmann, Canaletto i Pissarro", ha destacat el comissari, que ha bromejat que el palau madrileny del Thyssen ha quedat totalment desguarnit, i ha animat els madrilenys a visitar també aquesta exposició inèdita.
El gènere del retrat està representat per Robert Campin, Hans Memling, Raffaello Sanzio, Christoph Amberger --un 'fashion victim' de l'època en paraules de Solana--, Maerten van Heemskerck, Tizià Vecellio i Adriaen Thomasz, representant Guillem I d'Orange qui va ser traït per la seva dona en un 'affair' amb el pare de l'artista Rubens, del qual es pot veure el retrat d'una jove dama.
Entre els retrats destaca el 'Sant Jerònim penitent' de José de Ribera, així com l'autoretrat de Rembrandt amb gorra i dues cadenes amb les quals volia representar l'estil noble del segle XVI.
'HABITACIÓ D'HOTEL' DE HOPPER
La frontissa que serveix per fer el trànsit del clàssic al modern és un expressiu autoretrat primerenc de l'alemany Max Beckmann, a qui segueix un juganer retrat de Pablo Picasso a un arlequí que, segons els primers esbossos, havia de representar la seva persona i amb el qual joguineja amb els desacreditats cànons neoclàssics per arribar, finalment, a la 'Habitació d'hotel' d'Edward Hopper.
La destrucció de l'objecte es veu sota el prisma de William M.Harnett, Paul Cézanne, Alexandra Exter, Juan Gris, Georgia O'Keeffe Yuri Annenkov i Paul Klee entre d'altres, mentre que l'àmbit del paisatge traça un recorregut des de les grans vistes fins a la representació de l'interior del Bosc, la pintura del qual s'assembla a la pintura de l'interior d'una catedral.
El recorregut culmina amb les pintures del laberint urbà que representen les ciutats amb visions contrastades de misticisme i teatralitat de Canaletto i Michele Marieschi a la fragmentació de Max Weber, Lyonel Feininger i Richard Estes --aquests dos últims amb obres sobre Nova York--.
