OVIEDO, 11 maig (EUROPA PRESS) -
L'actriu i directora de teatre Núria Espert ha estat guardonada aquest dimecres amb el Premi Princesa d'Astúries de les Arts 2016. Es tracta del primer dels vuit guardons internacionals que convoca aquest any la Fundació Princesa d'Astúries, i que compleixen amb aquesta la XXXVI edició.
El jurat ha destacat que Núria Espert és una de les més eminents figures de l'escena mundial. Assenyala que "representa la recuperació i la continuïtat de la gran tradició del teatre espanyol, tant en llengua castellana com en llengua catalana, i ha projectat internacionalment la literatura i la creació teatral hispana, clàssica i contemporània, al llarg d'una dilatada i rica carrera que l'ha conduïda al triomf en escenaris de tot el món".
El seu teatre, segons l'acte del jurat, "es caracteritza per la fidelitat als ideals i aspiracions de l'humanisme i ha estat sempre al servei de la poesia i de l'essència de l'escriptura dramàtica".
La lectura de la decisió del jurat s'ha produït, com és habitual a l'Hotel de la Reconquista d'Oviedo. L'esmentat jurat ha estat format per Bárbara Allende Gil de Biedma 'Ouka Leele'; José Luis Cienfuegos Marcello; Marzio Conti; Carlos Fitz-James Stuart Martínez de Irujo, duc d'Alba; Josep María Flotats i Picas; Carmen Giménez Martín; Catalina Luca de Tena i García-Conde; José Lladó Fernández-Urrutia; Hans Meinke Paege; Elena Ochoa Foster; Alfredo Pérez de Armiñán i de la Serna; Sandra Rotondo Urcola; Benedetta Tagliabue; Patricia Urquiola Hidalgo; Carlos Urroz Arancibia; Miguel Zugaza Miranda; i José Antonio Caicoya Cores, com a secretari.
CARRERA
Núria Espert Romero (l'Hospitalet de Llobregat, 1935) va ingressar amb 12 anys en la companyia del Teatre Romea de Barcelona i el 1952 va debutar com a primera figura del Teatre Orfeó Gracienc. Va obtenir el primer reconeixement el 1954 quan va protagonitzar 'Medea', en la primera gira nacional amb el Teatre de Cambra de Barcelona.
Amb 24 anys va fundar, al costat del seu marit Armando Moreno, la companyia que porta el seu nom. Des d'aleshores, ha desenvolupat una trajectòria que l'ha portada a escenaris de tot el món, com a intèrpret i com a directora, sense deixar de banda les tasques en cinema i televisió.
Amb estil propi i mestria com a actriu i directora, a més de la seva sensibilitat artística i humana, Núria Espert s'ha convertit en una de les personalitats més exitoses i prolífiques del panorama interpretatiu, ja que ha transcendit tots els gèneres escènics.
La primera producció pròpia va ser 'Gigi', de Sidonie Gabrielle (Colette), estrenada al Teatro Recoletos de Madrid el 1959, a la qual van seguir obres de Lope de Vega, Calderón, Sèneca, Eurípides, Sartre, Guimerà, Casona, Bertolt Brecht i Shakespeare, entre d'altres. Va ser la primera dona que va interpretar el paper de Hamlet a Espanya i va treure els textos de Sartre dels petits cercles del teatre de cambra.
CENSURA
Amb 'Les criades', de Genet, va estrenar el 1969 al Poliorama de Barcelona i en el Festival de Belgrad, on va guanyar el Gran Premi i va ser el trampolí per a una gira internacional inèdita per a una companyia espanyola.
Tot i això, a Espanya la censura va prohibir la gira programada. Idèntic problema va tenir per estrenar 'Yerma', de Federico García Lorca, obra suspesa diverses vegades, fins que el 1971 va aconseguir el permís per a la representació al madrileny Teatro de la Comedia.
Aquesta obra es va convertir en la seva producció més emblemàtica, amb la qual va recórrer escenaris de Londres, París, Nova York, Filadèlfia, Los Angeles, San Francisco, Buenos Aires, Rosario, Córdoba (l'Argentina), Caracas, Maracaibo, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Mèxic D.F., Belgrad, Venècia, Jerusalem, Tel Aviv, Varsòvia i Tòquio.
El 1979 va assumir, per dues temporades, la direcció del llavors acabat de crear Centre Dramàtic Nacional (CDN), i va dirigir la programació del María Guerrero, que es va nodrir exclusivament d'autors espanyols (Cervantes, Benet i Jornet, Calderón, Bergamín, Lorca o Nieva).
El 1986 va començar a exercir com a directora d'escena en produccions teatrals i òperes com 'Madama Butterfly', 'Electra', 'Rigoletto', 'La Traviata', 'Carmen' o 'Turandot', entre d'altres, amb les quals va acudir al Liceu de Barcelona, el Covent Garden i el Lyric Hammersmit londinencs, el Royal Theatre de Glasgow, Los Angeles Opera i La Monnaine de Brussel·les.
El 1990 va reprendre la interpretació amb el monòleg 'Maquillatge', amb direcció de Koichi Kimura, i entre els seus últims treballs com a actriu destaquen 'La Loba' (2012) i 'El rei Lear' (2015).
DISTINCIONS I PREMIS
Entre les nombroses distincions, hi ha la de Doctora honoris causa per les universitats Internacional Menéndez Pelayo i Complutense, cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres de França i Comendadora de la República d'Itàlia, entre els premis que ha rebut hi ha el Nacional d'Interpretació (1960), el Nacional de Teatre (1984), el de la Crítica de Los Angeles (EUA, 1972), el Laurence Olivier al millor espectacle de l'any a Londres (1986), el Llibertat de Sarajevo (1995), el Segismundo de l'Associació de Directors d'Escena (1997), el Premi a Tota una Vida de la Unió d'Actors (2007), el Valle-Inclán de Teatre (2010), el Corral de Comèdies del Festival d'Almagro (2011), el Ceres Emèrita Augusta (2013) i el Premi Nacional de Cultura de Catalunya (2015).
També li va ser atorgada la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts i va ser distingida amb la Medalla del Cercle de les Belles Arts, la Banda i Estrella d'Or de la ciutat de Belgrad, la Medalla al Mèrit al Teatre de la Diputació de Barcelona i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.
Els Premis Princesa d'Astúries estan destinats, segons els Estatuts de la Fundació, a guardonar "la tasca científica, tècnica, cultural, social i humanitària feta per persones, institucions, grup de persones o d'institucions en l'àmbit internacional".
Conforme a aquests principis, el Premi Princesa d'Astúries de les Arts es concedeix a aquells "la tasca dels quals en la cinematografia, el teatre, la dansa, la música, la fotografia, la pintura, l'escultura, l'arquitectura i altres manifestacions artístiques constitueixi una aportació rellevant al patrimoni cultural de la humanitat".
Aquest ha estat el primer dels vuit Premis Princesa d'Astúries que es concedeixen aquest any, any en què es compleix la trentena sisena edició. En aquesta ocasió, al premi de les Arts concorrien un total de 40 candidatures, procedents d'Alemanya, l'Argentina, Àustria, el Brasil, la Xina, els Estats Units, Estònia, Finlàndia, Guatemala, Hongria, Irlanda, Itàlia, Macedònia, el Marroc, Mauritània, Noruega, Portugal, el Regne Unit, Rússia, Sud-àfrica i Espanya.
