BARCELONA, 10 juny (EUROPA PRESS) -
L'artista Nazario conte la Barcelona "canalla" dels anys 70 sense dramatismes en el llibre de memòries 'La vida cotidiana del dibujante underground' (Anagrama), ha explicat aquest divendres en roda de premsa.
El llibre posa el focus en una part de les memòries de l'artista sevillà, que és com si posés una "càmera que va seguint als personatges, de manera extremadament indiscreta: una de les grandeses del llibre", ha dit l'editor Jorge Herralde.
L'editor ha subratllat que aquest volum de memòries --no ha descartat que pugui publicar altres-- ja és llibre de referència i un "testimoni indispensable i divertidíssím" de la gresca barceloní que es va trobar Nazario a la seva arribada a la capital catalana el 1972.
S'ha referit a Nazario com la "vedet mediàtica a Espanya", que va arribar a la capital catalana des de Sevilla per iniciar-se en les arts del còmic, i es va submergir a la Barcelona contracultural i canalla dels últims anys del franquisme i primers anys de la transició.
La història se centra en els anys 70, però també supera els 80 i principis dels 90, quedant-se a les portes de la Barcelona Olímpica, que es va fer l'"operació de 'Barcelona, posa't guapa", ha rememorat l'artista, que ha parlat del punt d'inflexió que va suposar aquest esdeveniment esportiu.
"Durant la meva vida he tocat molts temes", ha dit Nazario, de 72 anys, que ha afegit que ha estat tocador de guitarra flamenca, dibuixant de còmics --com 'Turandot' i 'Ali Baba y los 40 maricones'--, pintor, i ara es dedica a la fotografia i l'escriptura.
"Quan faig una cosa em lliuro a ella totalment i quan ho deixo, ho faig de manera radical", ha confessat Nazario, que va lliurar la guitarra a Sisa i des d'aleshores no ha tocat ni una nota i ara es planteja llançar la tercera part d''Anarcoma' amb un guió novel·lat per ell, però sense dibuixos perquè no vol tornar a aquest passat.
SENSE DRAMATISME
En aquesta autobiografia, Nazario ha hagut d'aprofundir i investigar sobre els fets i les dates, recorrent a cartes, postals i materials de l'època que contrarestessin la seva "escassa memòria", ha dit.
Sense caure en una idealització o mitificació d'aquests anys, l'artista recrea la història "sense dramatitzar" els estralls que van provocar la sida, els suïcidis, la droga i la repressió policial en aquell moment, que va compartir grans moments amb l'artista José Pérez Ocaña.
"MOMENT INSÒLIT"
S'ha referit a Ocaña com un animal teatral per sobre del seu valor artístic i pictòric, i d'ell explica en el llibre una anècdota sobre la detenció de tots dos per la policia i el suport rebut per homosexuals i transvestits, en el qual ha definit com un "moment insòlit", com també ho han estat les primeres manifestacions d'homosexuals a La Rambla.
"El naixement del moviment d'alliberament homosexual, creat poc abans a Anglaterra, es va veure en els anys 70 a Barcelona", el que va generar una mentalitat més oberta.
MARISCAL I BARCELÓ
Ha admès tenir la sensació de ser un "supervivent", i ha dit que en el llibre descriu les anècdotes de domini públic de la seva generació, entre les quals també figuren històries de Miquel Barceló i Javier Mariscal, i s'ha deixat algunes històries incòmodes en el tinter per prudència.
S'ha definit com un "progre intel·lectual d'esquerres" que hagués pogut encaixar amb el moviment de la 'Gauche divine', per les seves idees, però no va arribar a coincidir perquè la seva activitat artística la va centrar en el nucli antic.
Després de preguntar-li pel fenomen turístic, ha carregat contra l'estandardització i devastació del centre de les grans ciutats, i ho ha qualificat com el "cavall d'Atila que arrossega tot el que va trepitjant".
A final d'aquest mes inaugurarà a Còrdova una exposició sobre la seva feina, que ja va portar a la ciutat en els anys 90 per a escàndol de molts; ara té ganes de veure si la mentalitat de la població ha canviat, ha dit satisfet.
