BARCELONA, 28 nov. (EUROPA PRESS) -
El Museu Picasso de Barcelona ha revisat l'atracció de l'artista per l'univers de les mitologies grecoromanes en una exposició que mostra una selecció de 40 gravats, amb 'La minotauromaquia' com a peça central, ha explicat la comissaria Claustre Rafart en roda de premsa aquest dilluns.
La mostra 'Mitologies, obra gràfica en la col·lecció del Museu' exposa l'obra gràfica sense cronologies i agrupada segons els protagonistes de la mitologia picassiana amb personatges com Minotaure, Faune, Centaure, Danae, Venus i Bacus, entre d'altres, barrejats amb escenes d'aquest cosmos.
L'exposició vol llançar també una "reflexió sobre el que significa el mite avui dia", ha explicat Rafart, qui ha reivindicat la presència actualment dels mites de la tradició clàssica i les seves reinterpretacions en la història de l'art.
Aquests éssers híbrids mitològics, que l'artista representa amb diferents tècniques com l'aiguafort, aiguatinta, punta seca i la litografia, s'arriben a convertir en ocasions en un àlter ego del mateix Picasso, ha explicat la comissaria.
L'exposició comença amb un dibuix d''Hèrcules', el primer dibuix d'un mite que va fer Picasso seguint un patró acadèmic el 1890, i també amb 'La violació', que va ser el primer minotaure representat per l'artista en una metamorfosi d'home a animal.
De fet, la Metamorfosi d'Ovidi és el punt de partida de Picasso per reflexionar sobre la mitologia, i de fet en els anys 30 li va dedicar en aquest llibre una sèrie de gravats que no es poden veure en l'exposició, perquè fa poc ja van veure la llum a la mostra que relacionava Picasso amb Salvador Dalí.
'La minotauromaquia' es pot considerar la peça central de l'exposició per ser un dels gravats més importants de l'art de Picasso i un dels destacats de la història de l'art del moment, ha observat la comissaria, que ha destacat la "gran riquesa" de l'obra amb gestos de complicitat a diferents mites i autors.
FINS AL MARÇ
Els gravats, que es podran visitar fins al 19 de març, reflecteixen una llibertat del traç, el vigor expressiu i un ombrejat que demostren el domini de la tècnica i del pintor malagueny.
A Picasso li interessa el mite clàssic com a portador d'una àmplia gamma de significats insòlits, i el treballa d'una forma personal per comunicar idees, sovint centrades en la joia de viure, com es pot observar en l'última sala.
VELÁZQUEZ I TIZIANO
De fet, en els seus dibuixos pot representar el mite seguint les idees essencials, de manera descontextualitzada aportant-li nous valors i idees o en diàleg amb artistes occidentals com Diego Velázquez o Tiziano, per exemple.
Picasso elegeix les històries que l'afecten, que són el reflex de la seva dualitat home-artista, i les explica a través del mite i el fa servir sovint com a símbol al·legòric del procés creatiu, o com a reflex de les turbulències amoroses o d'altres aspectes de la vida.
