Fa un pas més a explorar la col·lecció per a cinc exposicions temporals i suma 15 milions de pressupost
BARCELONA, 19 Oct. (EUROPA PRESS) -
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) mostrarà a partir de maig un nou relat "més provocador intel·lectualment" dels períodes del Renaixement i el Barroc, una de les menys conegudes del museu, ha anunciat el director, Pepe Serra, en roda de premsa, després de l'èxit de la nova presentació del període modern a final de 2014.
A la presentació de la temporada del 2017, ha explicat que la nova presentació cobrirà un període de 300 anys, entre els segles XVI i principis del XIX, i permetrà fer visible el Llegat de Cambó de manera conjunta amb la resta de la col·lecció, així com obres de la Col·lecció Thyssen-Bornemisza en un relat temàtic i cronològic.
Ha remarcat que el museu posarà el focus en tres pintors singulars Ismael Smith, Pere Torné Esquius i Ramon Pichot, i explorarà temàtiques transversals com 'Soulèvements' (Sublevacions), en col·laboració amb el Jeu de Paume de París, i 'La caixa entròpica' sota la mirada de l'artista Francesc Torres.
"Tot el programa està centrat en la col·lecció, que és molt rica i densa", ha emfatitzat el director, que anunciat que tant 'Soulèvements' com 'La caixa entròpica' obren una línia de treball per posar en valor els propis fons, enriquir i generar debats crítics.
L'exposició en col·laboració amb el museu francès i liderada per Georges Didi-Huberman ha obert les portes aquest dimarts a París, però a Barcelona arribarà el 23 de febrer amb una versió única, que el comissari crearà diàlegs amb obra contemporània i un 40% d'obres de la col·lecció del MNAC.
El recorregut versarà sobre les emocions col·lectives i els esdeveniments polítics que comporten moviments de masses en lluita, abordant els desordres socials, l'agitació política, la insubmissió, les revoltes i revolucions de tota mena.
ICONOCLÀSTIA
A partir d'octubre, Torres transformarà una part del museu en una caixa entròpica que es podrà veure el pas del temps, els fenòmens naturals, la intolerància religiosa i antireligiosa, ètnica i política i cridarà l'atenció la violència amb la qual ha estat esquinçat el sexe d'algunes pintures de despullats emmagatzemats al museu per un comandament reaccionari en el marc del Congrés Eucarístic del 1952.
Com a novetat, el museu consolida les exposicions fora del museu amb una mostra dedicada a Antoni Gaudí al Brasil, tres exposicions sobre l'imaginari de Mariano Fortuny a Granada, Saragossa i Sevilla i les exposicions de Ramon Casas a Sitges (Barcelona), Madrid i Palma de Mallorca.
PRESSUPOST I NOVA ETAPA
Per al 2017, el pressupost serà de 15,2 milions d'euros, respecte als 14,33 milions de l'any anterior, tot i que el 89% de la despesa anirà destinat a l'estructura i la resta al programa expositiu i del museu --amb un 1,6 milions--.
Sobre el pressupost, el director ha tornat a lamentar que els diners públics no pot arribar a cobrir les despeses estructurals de la institució, que cal limitar a invertir en programació a penes un 11% dels recursos, i ha demanat flexibilitat per fitxar talents, com succeeix en altres museus internacionals.
El director del museu, que en febrer finalitza el contracte però té altres cinc anys prorrogables que han de ser aprovats, ha destacat per als pròxims anys el repte de la mediació amb els públics i un esforç real d'accessibilitat, una ordenació interna i digitalització de tota la col·lecció.
Això és possible perquè en aquests quatre anys el museu ha doblat les xifres de visitants, de 400.000 als 800.000 amb els quals espera tancar l'any, i èxits com la nova presentació del relat modern i una major visibilitat de la institució, considerada de referència en art medieval al sud d'Europa.
MUNTANYA DELS MUSEUS
També ha demanat voluntat política a les administracions per convertir la muntanya de Montjuïc en un "pol cultural" urbanitzat, que --ha defensat-- que podria servir per descongestionar zones turístiques de la ciutat.
Segons la seva opinió, la conquista de pavellons de Fira Barcelona a Montjuïc per guanyar espai per a exposicions temporals "té avui més sentit" precisament per aconseguir un procés de descentralització que pot beneficiar el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, el CaixaFòrum, el Pavelló Mies van der Rohe i altres espais culturals.
