Actualitzat 30/12/2014 13:26

El MNAC estrena la seva col·lecció d'art modern amb 1.350 obres en 4.000 metres quadrats

La colección de Arte Moderno del MNAC
EUROPA PRESS

BARCELONA, 23 set. (EUROPA PRESS) -

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha enllumenat una ambiciosa i extensa col·lecció d'Art Modern amb 1.350 obres de 260 artistes repartides per 4.000 metres quadrats, i amb un discurs que va del 1860 al 1950, que es triga unes tres hores i mitja a recórrer.

Segons han explicat aquest dimarts en roda de premsa el director del museu, Pepe Serra, i el cap de col·leccions, Juan José Lahuerta, la col·lecció parteix majoritàriament dels fons propis del museu, així com d'una col·laboració amb la Basílica de la Sagrada Família, l'Arxiu Jujol, el Museu d'Art Contemporani (Macba) i la Filmoteca, a més del finançament de l'Obra Social La Caixa.

Serra ha considerat aquesta col·lecció un "punt d'inflexió" per al museu, i que se centra a narrar l'aparició de la modernitat a Catalunya.

El seu relat és completament temàtic fugint dels cànons, les grans cronologies i noms estipulats per a aquesta època, de manera que posa sobre la taula nous noms "a reconsiderar" per la comunitat investigadora.

Explica aquesta història moderna a través de 300 pintures, 290 fotografies, 220 peces d'arts decoratives, 200 dibuixos, 105 escultures, 75 cartells, 60 peces de numismàtica, 50 gravats i 4 pel·lícules: "És una col·lecció rica i molt complexa", ha apuntat Lahuerta.

Hi ha obres que mai s'han vist a l'estar guardades en els fons del museu des que la col·lecció comencés el 1888, conformant-se a base d'adquisicions institucionals i donacions particulars, entre d'altres, i que al final conté en si la història de com es va formar la modernitat a partir d'un antic règim on l'artista era un satèl·lit d'un sistema d'acadèmies i de la clientela aristocràtica.

Segons Lahuerta, el segle XIX alberga "l'explosió del mercat de l'art, on l'artista es converteix en un productor dins d'un sistema de mercat" poblat per una puixant burgesia, i emmarcat a una Barcelona travessada per la violència, ha situat.

QUATRE ÀMBITS

D'aquesta manera, l'ingent quantitat d'obres propostes es divideix en quatre àmbits: el primer d'ells testificant la formació de l'artista modern a partir d'autoretrats i de la creació dels seus propis temples --els tallers--.

La segueix un àmbit dedicat als 'modernismes' que intenta enterrar la idea que sol existeix una versió d'aquesta corrent, per defensar que "ha estat molt complex i hi ha hagut moltes formes d'enfrontar-se a les noves condicions socials", i és, en el fons, una repassada a com el col·lectiu bohemi veia la societat.

Tot i això, a final de segle es va produir una reacció contra aquests modernismes, de manera que el quart àmbit proposa bussejar en els 'noucentismes' com una tornada al classicisme i a la idealització de la civilització greco-llatina i amb el naixement de les avantguardes.

Finalment, a final dels anys 30 i després la irrupció de la Guerra Civil va crear una situació d'emergència absoluta que els artistes es posen al servei del Ministeri de Propaganda de la República donant lloc al cartellisme, produccions cinematogràfiques i collages: "Hi ha hagut artistes anònims que ens hem de replantejar".

En només sis mesos de treball posant "al límit" als seus treballadors, el MNAC ha projectat aquest espai amb un cost de 890.000 euros --un terç aportat per l'Obra Social--, amb 462.000 per al projecte museogràfic i 427.000 per a l'adequació de les instal·lacions--, i podrà veure's a partir d'aquest dijous.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés