Confirma l'absolució de la cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament que ja va acordar l'Audiència de Barcelona
MADRID, 9 juny (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha absolt l'expresident de la Fundació Orfeó, Félix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull pel cas de l'hotel del Palau, per la qual cosa han estat condemnats a un any de presó per l'Audiència de Barcelona per delicte de tràfic d'influències, segons la sentència recollida per Europa Press.
A la vista que es va fer sobre aquest assumpte el passat 11 de maig, el fiscal del Suprem va sol·licitar que, per tercera vegada, l'Audiència tornés a dictar sentència sobre aquest assumpte en què, amb excepció de la condemna a Millet i Montull, havia quedat exculpada la cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament, un extrem que confirma ara l'alt tribunal.
El fiscal considerava que tots dos havien de ser condemnats no només per tràfic d'influències, sinó també per apropiació indeguda, falsedat documental i prevaricació per la compra d'unes finques pròximes a l'auditori després revalorar els terrenys pel canvi d'assignació, passant el seu ús d'equipament a residencial: demanava en total deu anys de presó per a cadascun.
L'alt tribunal, tot i això, considera que hi ha un "dubte raonable" sobre la prova presentada contra tots dos, per la qual cosa no hi ha marge per condemnar-los.
NO TENIEN INFLUÈNCIA
La sentència del Tribunal Suprem, de la qual ha estat ponent el magistrat Luciano Varela, considera que els actes descrits per l'Audiència de Barcelona no revesteixen les característiques del delicte pel qual se'ls va condemnar, ja que no es pot atribuir a Millet i Montull "influència determinant entre els que havien de dictar la resolució pretesa".
"Convé recordar que qui havia d'adoptar la decisió i, per aquesta raó, era el subjecte típic destinatari de la influència, no eren els funcionaris coacusats", afegeix la sentència notificada aquest dijous.
El Suprem considera que no sembla que el fet que Millet i Montull traslladessin als funcionaris que "estaven preocupats" o a demanar-los "urgència" fos d'"entitat suficient per dominar les autoritats competents" per signar els convenis, que eren el conseller o el tinent d'alcalde.
Sobre l'"ascendència moral" que l'Audiència de Barcelona atribuïa a Millet i la seva mà dreta, el Suprem diu que "si s'entén com una qualitat que erigeix a qui la té a ser capaç d'influir en aquells qui s'hi relacionen, tal asserció, com que concerneix els aquí penats i les màximes autoritats representatives del poble català, queda, en el millor dels casos, sense aval probatori".
Tampoc no considera el Suprem que les actuacions atribuïdes als ara absolts fossin dirigides a obtenir una resolució concreta, per la qual cosa no es compleixen els requisits del delicte de tràfic d'influències.
El fiscal, per contra, ho va enquadrar en la recerca d'una "guany justificat com a desinteressat" per part de la Fundació Orfeó del Palau però que, en realitat, ocultava l'interès de Millet i Montull de "disposar dels diners com si fossin seus".
El Suprem ja va ordenar el mes de març del 2015 que l'Audiència tornés a redactar una nova resolució perquè considera que no s'havien tingut en compte documents aportats en el procés.
La Secció Cinquena de l'Audiència Provincial de Barcelona va atendre aquesta petició i, a més de condemnar a un any de presó Millet i Montull, els va imposar una multa de 3.604.000 euros i de 901.200, respectivament.
Per la seva banda, va absoldre l'exregidor d'Urbanisme Ramón García-Bragado, l'exgerent d'aquesta àrea Ramón Massaguer, el llavors responsable dels serveis jurídics municipals Enric Lambies i l'arquitecte del projecte que mai no va veure la llum, Carlos Díaz.
