'La confessió de la lleona' és el seu únic llibre inspirat en un "episodi real"
BARCELONA, 15 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor moçambiquès d'origen portuguès Mia Couto clama contra l'opressió de les dones a Àfrica, des de la mirada de les persones i sense caure en "estereotips" en la seva última novel·la 'La confessió de la lleona' (Alfaguara/Periscopi).
Ho ha explicat el mateix autor en roda de premsa aquest divendres, que ha observat el "camí perillós" que va travessar durant l'escriptura que no volia caure en la temptació de donar una imatge del continent com terra d'animals i caçadors.
La novel·la trasllada el lector a una aldea aïllada de Moçambic -Kulumani--, on les tradicions i creences ancestrals es veuen amenaçades des que una lleona fantasmagòrica comença a matar a totes les dones que viuen allà.
Amb una combinació de realitat i superstició, Couto (Beira, Moçambic, 1955) volia parlar de la "injustícia" que pateixen les dones a Àfrica, i per a això pren, en la novel·la, la veu d'una dona.
Contrari que la seva obra s'etiqueti dins del gènere del 'realisme màgic', Couto ha explicat que per construir aquesta veu femenina s'ha inspirat en les dones que s'explicaven històries mentre cuinaven, mentre ell feia els seus deures tombat a terra: allà va decidir fer-se poeta als set anys.
"Aquesta alquímia que es formava amb el foc, l'aigua, i les faldilles que es movien com cortines. Encara escolto aquestes veus. Crec que procedeix d'aquí aquesta veu femenina", ha afirmat.
Escollit com un dels millors llibres estrangers traduïts de l'any per World Literature Today i finalista del Premi Booker 2015, 'La confessió de la lleona' és el seu únic llibre inspirat en un "episodi real", que li va passar quan treballava com a biòleg en una aldea al nord del país.
Ell estava dormint en una tenda de campanya, en una zona aïllada i sense llum, i va venir algú a dir-li que s'havien trobat un home mort sota les urpes d'un lleó, que seguia rondant encara per la zona.
ESCRIPTURA COM A PROTECCIÓ
La seva reacció va ser la de tancar-se en la seva tenda de campanya, preguntar-se quina protecció li donava la tenda, obrir una llanterna, i, a continuació, començar a escriure aquesta història: "Escriure ha estat la meva única protecció, ha estat la meva casa".
"En el fons no estava tan lluny d'aquests pagesos que sentien aquest lleó com una amenaça, una metàfora. Estava dins el seu univers", ha afegit.
Preguntat per l'escriptura com una forma de protecció, ha preferit definir-la com una forma de conversar: "Més que un abric, és un pont per parlar amb el qual no és present, amb els absents; a través de l'escriptura, m'invento algú que m'escolta, i això és l'important".
FESTIVAL MOT I CCCB
Couto, que aquest dissabte participa en el Festival Mot de literatura d'Olot (Girona), dilluns imparteix la conferència 'La meva Àfrica' al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), dins dels debats paral·lels de l'exposició 'Making Africa'.
El director del CCCB, Vicenç Villatoro, ha destacat la relació de la vida i la literatura a la feina de Mia Couto, i ha ressaltat que, com a intel·lectual, ha participat a través de les seves obres a donar peu a una mirada cap a les "múltiples" àfriques existents.
