"Portem sobre el cos parracs de la fam d'aquestes dones de Bangla Desh"
BARCELONA, 28 (EUROPA PRESS)
L'autor de buenos aires Martín Caparrós radiografia la fam a la seva nova obra, la barreja d'assaig i crònica 'El hambre' (Anagrama), a través de cròniques realitzades a viatges a vuit països, entre els quals hi ha Índia, Bangla Desh, Níger, Kènia, Sudan, Madagascar, Argentina i Estats Units, d'on ha extret "llocs comuns" d'aquest mal planetari.
"Ho entenc una mica com un pamflet, no sóc neutral amb la qüestió", ha explicat en roda de premsa aquest dimecres, i ha dit que fa cinc anys va començar a pensar que havia d'escriure aquest llibre després de 20 anys escrivint cròniques que sempre li demostraven com darrere dels grans conflictes hi ha la impossibilitat d'aconseguir menjar.
"La fam és la metàfora més violenta de la desigualtat en la qual vivim i tolerem viure", ha dit Caparrós, per a qui semblava entre delirant i estúpida la idea d'escriure aquesta obra perquè la fam és un lloc comú.
La dificultat més gran amb què ha topat ha estat la forma d'encarar el tema, de manera que va passar una època documentant-se fins a trobar la millor estructura: barrejar assaig i crònica i fer-ho des de totes les variants d'aquest problema.
"Tenia la sensació que el mer relat podia transformar-se en pornografia de la misèria, i només en anàlisi ho podria redimir", ha dit l'autor, conscient també que les xifres de fam per si soles també podien ser un totxo indigerible.
"BUFETADA CULTURAL"
A partir d'aquí va determinar els països que havia de visitar --alguns de la mà de Metges Sense Fronteres (MSF)--: el primer va ser Níger, ja que allà va ser on va tenir "una bufetada cultural" en plantejar-li a una camperola què menjava.
"Ella va respondre que mill i jo vaig repreguntar si era cada dia el mateix. Em va dir que no, que només menjava mill quan en tenia. Això va ser una bufetada cultural", ha explicat l'autor, que va saltar d'aquest país a l'Índia perquè és el lloc amb més desnodrits del planeta, malgrat ser un país que s'ha desenvolupat, cosa que deixa una equació complicada de comprendre.
Bangla Desh és el tercer país seleccionat per l'especulació alimentària, ja que gràcies a la fam el país s'ha convertit en el segon exportador mundial de tèxtils per la feina mal remunerada de milers de dones: "Portem sobre el cos parracs de la fam d'aquestes dones de Bangla Desh, i els portem amb molta tranquil·litat".
La investigació sobre el tema va portar l'autor als Estats Units per indagar en l'especulació financera amb el preu dels aliments, i en el seu camí es va sorprendre d'un fenomen que no havia previst: que hi havia milions de persones en situació d'inseguretat alimentària, i el va portar a la conclusió d'una paradoxa, que "els obesos són els malnodrits dels països rics allà on els malnodrits són els més famolencs dels països pobres".
El seu país natal, Argentina, el va servir per il·lustrar el cas d'un lloc que és un important productor mundial d'aliments però alberga en el seu si milers de persones en situació de fam, ja que "produeix molt més aliment del que es necessita i, tot i això, es passa gana".
A l'últim bloc, Sudan del Sud li permetia mostrar com un conflicte armat de llarga durada sembra fam entre la població; mentre que Madagascar representa per a Caparrós la fam del futur, després que una multinacional comprés allà terres per cultivar primeres matèries i proveir el món ric: "És una forma de colonització molt directa. És la fam del futur en la mesura que restringeixen la producció d'aliments on es necessiten molt".
"Com carall aconseguim viure sabent que passen aquestes coses? És una de les meves grans perplexitats, però al mateix temps ho entenc perquè jo aconsegueixo també viure sabent que passen aquestes qüestions", ha expressat.
La seva resposta a aquesta pregunta és la necessitat d'una forma moral de l'economia, "una forma econòmica que redistribueixi la riquesa de manera que tots tinguin suficient i ningú tingui massa", i, segons la seva opinió, tota la història del segle XX ha estat la recerca d'aquesta fórmula.
Tot i això, ha cridat l'atenció que a Occident mengen tots "perquè hi ha hagut revolucions, fronts populars i guerres a partir del segle XVII", i que el progrés tècnic per si mateix no permetrà tallar la situació perquè és més aviat un problema de resolució política.
