"Tots els tòpics del paradís estan allà superrepresentats", diu
BARCELONA, 9 Març (EUROPA PRESS) -
L'escriptor català Màrius Serra s'ha proposat demostrar com "la perfecció dels paradisos sempre té esquerdes que els poden trencar, i com més perfecte sembla més por ha de fer" en la seva última novel·la 'Res no és perfecte a Hawaii' (Proa), segons ha explicat en una entrevista a Europa Press.
Situada entre grans complexos turístics, camps de golf i la figura del llegendari Capità Cook, la novel·la relata un atemptat amb quatre víctimes mortals i la investigació d'aquests fets, encapçalada per l'enigmàtic periodista hawaià Tom Rodley i la periodista estrella Jane Auden.
L'autor va estar a Hawaii el 2005 i va constatar que tot i que la zona té una dimensió paradisíaca, també és, segons la seva opinió, una mena de Lloret de Mar on es dóna la "perfecció construïda dels paradisos", un escenari que el va convèncer per a la seva pròxima novel·la.
Per aquesta raó, situa els seus personatges en un hotel temàtic ple de vida subterrània sota el paradís i que al seu torn remet a un fet històric amb ponts en el present, ja que la localització és on el capità Cook va morir.
Primer va ser rebut a la zona com el déu de l'abundància perquè va arribar en l'hora i el dia que les creences locals ho estipulaven, però en un segon viatge, confiat de tornar a ser tractat igual, va ser rebut com el déu de la guerra.
"Va ser assassinat davant dels seus homes en un xoc de civilitzacions que representa molt bé aquesta contradicció entre paradisos: perfecció i divinització", ha explicat Serra, que ha traslladat aquest episodi al segle XXI.
Entre les seves aplicacions hi ha la divinització de les estrelles mediàtiques i les figures del paper cuixé que tenen ànsia de poder amb una crítica al paper dels mitjans com a "capellans d'aquesta divinització", amb algun periodista estrella.
Però no només això, ja que també hi ha una història de corrupció urbanística barrejada amb una holoteràpia --hereva de la cultura polinèsia-- i amb els efectes del turisme, que han transformat la zona "com en un taulat flamenc d'aquí".
L'autor ha volgut posar en relleu com s'ha fet malbé el paisatge hawaià perquè els qui el van descobrir i, sobretot Hollywood, han acabat tenint un efecte de crida brutal fins al punt que la indústria principal és el turisme.
"Tots els tòpics del paradís estan allà superrepresentats, cosa que xoca amb una realitat social de classe baixa que ha de treballar per als grans hotels", ha explicat Serra, que relata un gran xoc cultural entre els dos mons.
I més enllà, l'autor també ha volgut donar-li a la seva novel·la un sentit crític de moment fundacional de la trobada de l'home blanc i l'home indígena, "un moment que parteix d'un malentès pel qual un home blanc és un déu".
A partir d'aquest fet fundacional, l'autor remarca la importància dels relats fundacionals de les diferents cultures: "Són el marc mental de la societat", ha subratllat.
