BARCELONA, 4 Gen. (EUROPA PRESS) -
La filòsofa Marina Garcés ha portat de tornada la filosofia a l'"aire lliure i als carrers" a l'assaig 'Filosofia inacabada' (Galaxia Gutenberg) que lamenta l'arraconament institucional que viu aquesta disciplina que, recorda, va néixer de la discussió i de la rivalitat.
A la presentació del llibre fa poc en un acte a la Fundació Tàpies, la professora de la Universitat de Saragossa ha subratllat que la filosofia és "urgent i alhora necessària" i, més enllà d'un plantejament teòric, és una forma de vida.
"Hem de recollir aquesta excentricitat perquè el saber és compromís, no és sobrevolador, sinó que és concret", ha subratllat l'experta, que fuig de les peanyes, retòriques i estetizaciones que marquen actualment l'entorn d'aquesta disciplina, ha dit.
"La filosofia va néixer a l'aire lliure i ha de retornar als carrers, i és pràctica perquè s'inscriu en els moviments socials", segons l'autora, que, a l'obra, subratlla que la filosofia és un pensament que, sense fórmules ni receptes, transforma la vida.
A l'obra, explora el lloc de "la filosofia inacabada --que encara ha d'arribar-- a un món esgotat", sense voluntat de salvar-lo, sinó d'empoderar els ciutadans per fer el món vivible i la humanitat capaç de prendre a les mans aquesta aposta.
'Filosofia inacabada' es divideix en dues parts molt diferenciades: a la primera s'aborden els reptes de la filosofia en un món comú, exposat al seu "esgotament", mentre que la segona incorpora a aquesta reflexió la lectura d'alguns dels principals filòsofs del segle XX.
Segons l'opinió de Garcés, el segle XX és un segle inacabat: "No només perquè el nostre present hi està en continuïtat històrica, sinó sobretot perquè els problemes que ha causat no han pogut ser resolts pels seus protagonistes".
"DE L'ÀNIMA CAP AL COS"
Per Garcés, la filosofia del XX expressa el desig i la necessitat d'anar a trobar el món: "Del subjecte cap a l'objecte, de l'ànima cap al cos, de la teoria cap a la pràctica, del sentit cap a la veu, de la totalitat cap a la pluralitat, de la identitat cap a les diferències, d'allò representat cap a allò viscut".
Garcés, que va decidir escriure aquest llibre quan va tornar a donar classes de filosofia a la universitat després d'un període de criança llarg, fuig dels historicismes d'aquesta disciplina, i a l'acte ha destacat la necessitat de "trobar espais i regalar-se a un mateix la importància d'entendre els perquès".
Segons la seva opinió, un dels majors reptes passa per aprendre a pensar "des de l'amenaça d'un final i la vulnerabilitat compartida" en un món finit, amb una crisi humanitària i ecològica, que genera impotència als qui es plantegen viure de manera coherent.
