BARCELONA, 2 set. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora Maria Barbal s'ha inspirat en el cas de l'expresident d'Amical Mathausen Enric Marco, que havia falsejat dades per presentar-se com a supervivent de camps de concentració nazis, per tramar la novel·la 'En la pell de l'altre' (Columna) sobre exiliats de la Guerra Civil.
El fet verídic de Marco serveix a l'escriptora per construir la història d'una dona que, veient la dimensió tràgica però admirable de la vida d'alguns exiliats de la Guerra Civil, la compara amb la seva, insípida i anònima, i decideix integrar-se en l'associació que reuneix aquestes persones per erigir-se, finalment, en la veu pública de l'entitat.
Barbal (Tremp, 1943) dibuixa amb detall la trajectòria de dues dones, Ramona Marquès i Mireia Ferrer --representants d'una generació que ha crescut envoltada de la història ombrívola dels vençuts--, que coincideixen en diferents moments vitals: des d'inicis dels 70 a principis del segle XXI, i "totes dues es projecten en l'altra pel que no tenen", diu l'escriptora.
Mireia Ferrer intenta escapar-se de l'herència dolorosa i lluitadora dels seus pares per acabar a l'extrem oposat, al costat d'un home obsessiu i violent que fa de policia.
Al principi administrativa en una fàbrica, Ramona Marquès arribarà, amb força de voluntat i fent trampa, a substituir el pare de la seva amiga com a president de l'associació Memòria i Llibertat, integrada per antics refugiats de la Guerra Civil, deportats dels camps nazis i els seus familiars.
Ambientada al barri del Poblenou de Barcelona, la novel·la transcorre en nombrosos escenaris com la plaça Universitat, el sanatori Pere Mata de Reus i un pis petit a Sevilla, i, a més de les dues protagonistes, nombrosos personatges enriqueixen la història, en la qual cobren una rellevància especial Isolda --filla de Ramona-- i el periodista Horaci Clua quan la veritat pugna per sortir a la llum.
Commoguda per les impressions de ràbia i tristesa que va patir un soci d'Amical Mathausen quan el 2005 es va destapar la mentida del cas Marco, l'escriptora es va llançar a aquesta història molt sorpresa pel fet que hi havia socis de l'entitat que sabien que la de l'expresident Marco era una història falsa però que no ho havien denunciat per "pura compassió".
PROTAGONISTA COMPLEXA
"M'interessava molt saber per què un personatge podia arribar a aquest punt", malgrat tractar-se d'una causa molt legítima, ha explicat l'autora de 'Pedra de tartera', que s'ha valgut d'una psicòloga per abordar de manera integral i coherent la protagonista.
"Les ficcions tenen molta veritat al seu interior", i és que els mites són mentides que diuen la realitat, ha recalcat l'escriptora, que ha argumentat que, sovint, persones buides a falta d'afecte i circumstàncies d'origen, es nodreixen de les qualitats dels altres per omplir-se i suplir carències.
A la novel·la explora les motivacions de Ramona, molt desitjosa d'agradar als altres, de ser estimada i rebre afalacs d'una forma extrema, però en cap cas la jutja, ja que evita presentar les dues dones com una de bona i una altra de dolenta.
"M'interessava molt la qüestió del compromís", el qual projecta en les indagacions del periodista Horaci Clua --batejat amb les sigles HC en homanaje a Horts Claveria-- i les persones associades a la causa.
