MADRID, 18 Nov. (EUROPA PRESS - David Gallardo) -
Mägo de Öz torna amb un nou projecte d'aquests que els distingeixen com a banda sempre ambiciosa i que segueix el seu camí. Perquè en plena era de les reedicions, ells han decidit tornar a gravar sencer el seu 'Finisterra' per així celebrar els 15 anys del disc que els va obrir les portes de l'èxit massiu.
"No es tracta d'esmenar, sinó de fer un homenatge al disc que ens va confirmar i ens va enlairar definitivament", ha recalcat a Europa Press el violonista Mohamed (Carlos Prieto Guijarro), qui a més afegeix: "Remasteritzar un disc vell és fàcil, però el que hem fet nosaltres no ho fa ningú."
En aquesta mateixa línia s'expressa el guitarrista Carlitos (Juan Carlos Marín López), que subratlla que "remasteritzar no serveix de gaire perquè amb prou feines millora una miqueta la qualitat", per la qual cosa afegeix que ells volien anar més enllà i fer "un gran homenatge" a 'Finisterra' perquè s'ho van passar "molt bé gravant-lo i presentant-lo en la gira més llarga" de la seva ja extensa trajectòria de més de 25 anys.
Coincideix amb els seus companys el també guitarrista Frank (Francisco Javier Alejandro Octavio Gómez de la Serna), que defensa aquest projecte i al·lega que ells no són "els mateixos" perquè han "après bastant en les dues i en les madures durant aquests anys". "Està molt bé el 'Finisterra' que vam fer l'any 2000, però ara sonem així el 2015 amb els membres actuals del grup", apunta.
GRAN QUANTITAT DE CONVIDATS
A part de regravar els temes, el grup ha volgut fer un pas més amb projecte convertint-lo en una òpera rock amb multitud d'amics convidats, com Carlos Escobedo (Sôber), Cristian Bertoncelli, Leo Jiménez, Sherpa, Pilar Jurado i Diana Navarro, al costat d'instrumentistes com Javier Vargas, Niko del Ferro, Rafa J. Vegas, Paco Ventura, Alberto Cereijo, Dani Castellanos i Antonio Bernardini.
Sobre Pilar Jurado i Diana Navarro, pertanyents respectivament al món de l'òpera i el flamenc, Mohamed recalca que és "impressionant el nou aire que donen als temes". Per la seva banda, Carlitos es mostra encantat amb aquesta nova direcció que pren 'Finisterra' i reitera que no han tret la pols al disc original. "És una reinvenció amb so actual i un munt de convidats que aporten la seva visió", recalca.
Frank, per la seva banda, aprofundeix en la qüestió: "Comptar amb gent d'òpera com la Pilar i del flamenc com la Diana, i fins i tot del blues com Javier Vargas és tot un luxe. Mägo de Öz és mescla, aglutina molts estils i és un luxe comptar amb tots aquests amics. Tenim la sort de poder fer el que volem. Donem molta guerra, però sempre fem el que volem."
En aquesta actitud lliure, el que li toca ara al grup és tornar a la carretera per seguir homenatjant 'Finisterra' i interpretar el disc íntegrament (encara que sense tots aquests convidats). Així, s'augura "una bona gira per Espanya i Amèrica", sense descartar en absolut tornar a mirar "una miqueta cap a Europa". "La gira pinta bé", diu Frank.
SALUT MUSICAL I ROCKERA D'ESPANYA
També es mostren d'acord els tres a parlar de maltractament a la música en general i al rock en particular a Espanya. "Als Estats Units, per exemple, es prenen molt de debò la música. Pots aprendre a tocar qualsevol instrument a l'escola, no com aquí amb una flauta de plàstic a la qual no sonen totes les notes. I posen tot tipus de música a la ràdio i tenen llocs preparats per tocar", explica.
En referència a aquest fet, Frank afirma que "a la música se la tracta malament a Espanya", perquè fins i tot t'"impedeixen apropar-t'hi" quan no et donen facilitats o prohibeixen als menors entrar a les sales, "cosa que per fi sembla que canviarà a Madrid". Després d'assentir constantment, Carlitos torna a prendre la paraula per sentenciar: "Els grups de rock daquest país es cansen molt de la falta de suport i dels pals que reben, encara que hi ha moltíssim talent."
"Estan sortint infinitat de bandes i cada vegada hi ha més qualitat en el rock espanyol, però la falta de suport fa que els grups es desil·lusionin. S'acaba amb la il·lusió de la gent, encara que hi ha molta d'aquesta il·lusió als locals amb músics que s'ho paguen tot. Perquè aquí ningú ajuda en res", reflexiona Carlitos.
Llavors per què seguir fent música i fent rock? Mohamed ho té clar: "Perquè el rock és el que més mola i el que et mou els peus. El rock és passió sense artificis, no hi ha altres elements a part dels instruments i és el cor el que mana. No té comparació, el rock és el millor."
En to de broma i entre riallades, Frank afegeix que "en el rock no calen nens macos, encara que n'hi hagi, com David Coverdale o Jon Bon Jovi". "El rock es porta dins i si et poses un disc d'AC/DC se t'han de moure els peus", recalca entre riures abans que torni Carlitos a resoldre la qüestió: "El problema és l'orientació musical d'aquest país."
