Publicat 29/10/2014 16:53

El Macba descobreix l'"anatomia singular" de l'atrevida Carol Rama, amb 200 obres de 8 dècades

Una visitante ante acuarelas de Carol Rama, en el Macba
EUROPA PRESS

BARCELONA, 29 oct. (EUROPA PRESS) -

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) descobreix l'artista Carol Rama, ignorada pel seu desafiament a les narratives dominants, amb 200 obres pertanyents a vuit dècades (1936-2006) en una exposició que pretén destacar els moments més importants de la seva trajectòria, 'La Passió segons Carol Rama'.

El Macba exposarà, a partir d'aquest divendres i fins al 22 de febrer, els treballs de l'artista italiana que el director del museu, Bartomeu Marí, ha definit com una figura "atrevida", que ha qüestionat els cànons artístics encara presents actualment --anglosaxons i masculins-- i ha estat ignorada durant dècades pel discurs oficial de la història de l'art.

Les comissàries Beatriz Preciado i Teresa Grandas han assenyalat el seu treball "inconformista i incòmode per a tots els moviments artístics", i que no tingui una formació acadèmica com a causes del fet que fins ara no hagi tingut representació museística (la majoria de les seves obres provenen de col·leccionistes del seu Torí natal i de les parets de casa seva).

El Macba percep com a crucial l'exposició, dins de la seva nova línia d'investigació iniciada aquest curs, entenent Carol Rama com "un cos polític necessari per tornar a narrar la història del segle XX", ha valorat Preciado, que l'ha reivindicada com a contemporània tot i haver nascut el 1918.

Carol Rama, nascuda a Torí --que no ha pogut ser present en la inauguració per la seva avançada edat de 96 anys--, va començar a pintar molt jove com a forma de "curació" i Preciado ha destacat que l'artista afirma que el seu únic mestre és el pecat.

La gran majoria de les 200 obres exposades estan fetes sobre paper, sobre el qual usa aquarel·les i materials orgànics, com ungles, dents i pèl --humans o d'animals, ja que membres de la seva família es dedicaven a la taxidèrmia i a la pelleteria--, i altres materials insòlits, com laca d'ungles, xeringues o femelles, que convertia en orgànics amb el seu tractament.

En la seva època d'abstracció --que han descrit com una "abstracció orgànica"-- destaca l'ús de pneumàtics --ja que el seu pare tenia un taller de bicicletes i ella solia proveir-se del que tenia a mà--, desinflats i en alguns casos tractats com a pells --aplanant-los o deixant-los penjar "com a símbols antifàl·lics", ha afegit Preciado--.

L'obra de Rama està marcada per circumstàncies familiars, com la bancarrota de la seva família, de l'alta burgesia, i el suïcidi del seu pare, successos que sovint estan envoltats de secrets i ficció --com passa amb el conjunt de la seva vida, fet que ha dificultat la redacció de la seva biografia en el monogràfic sobre la seva obra que es publicarà aviat, han anunciat--.

ANATOMIA POLÍTICA

En el context de la Itàlia feixista i catòlica post Mussolini, la seva primera exposició el 1945 va ser censurada per "pornogràfica i grotesca", però, segons han defensat Grandas i Preciado, la representació dels cossos de Rama permet una lectura política: són cossos que resisteixen la violència a la qual se sotmeten els cossos dissidents.

Aquesta qualificació la va perseguir durant tota la seva vida, han explicat, i la va portar a explorar tècniques abstractes, que va acabar barrejant amb les seves recurrents figures.

Entre les obres figuratives que han estat censurades --presents en la seva majoria a la sala vermella de l'exposició-- destaquen els personatges 'Dorina' i 'Passionata', cossos despullats que, sovint, són difícils d'identificar com a masculins o femenins, i que destrueixen la concepció passiva i maternal de l'època entorn al sexe femení.

També es troben retrats familiars, com una aquarel·la de la seva mare per la qual sovint se la compara amb Frida Kahlo, que mostra un cos desfragmentat i postrat en un llit, com a al·lusió directa a l'ingrés en un psiquiàtric que se sospita que va patir la seva mare, però que Rama representa com a "viu i sexual", davant de la violència amb la qual la sotmetia la institució, segons Preciado.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés