Posa el focus en el "teixit social de l'art" i mostra un vídeo de l'artista mantenint relacions amb un col·leccionista
BARCELONA, 21 Abr. (EUROPA PRESS)
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) ha dedicat la primera retrospectiva a Espanya a la transgressora artista estatunidenca Andrea Fraser que, en l'exposició 'L'1%, c'est moi', "posa la lupa en el teixit social de l'art" i la crítica institucional, han explicat els comissaris Hiuwai Chu i Cuauhtémoc Medina en roda de premsa.
"Què demanem a l'art?" és la pregunta de la qual parteixen tots els treballs de Fraser (Billings, Montana, 1965), de la qual es mostren una trentena d'obres clau fetes durant tres dècades de carrera, ha afirmat la comissària, al costat de l'artista i el director del Macba, Ferran Barenblit.
Amb aquesta exposició, plat fort de la temporada i col·laboració amb el Museu d'Art Contemporani de Mèxic, el museu "reflexiona críticament sobre la institució de l'art i sobre les qüestions consensuades" de la mà de Fraser, que explora els rols d'artistes, col·leccionistes, galeristes, mecenes i públic de l'art, ha dit Barenblit.
El recorregut, agrupat per blocs, permet una lectura cronològica de l'obra de Fraser, que va començar "apropiant-se" de les imatges de pintures que li agradaven i, després, va començar una sèrie de peces basades en pòsters artístics comprats al Metropolitan de Nova York, en fullets museístics i audioguies.
Així, l'exposició comença amb la secció 'Museus' i reflexiona sobre el paper que desenvolupen en l'establiment de valors i jerarquies socials, i segueix amb l'àmbit 'Globalització', que posa l'accent als anys 90, quan van proliferar biennals i fires d'art.
'MAY I HELP YOU?'
A l'àmbit 'Una exposició molt bonica, oi?', l'artista reflexiona sobre el poder d'estratificació social de l'art a través de performances com 'May I help you?' en què Fraser es converteix en una seductora 'esnob' que ven quadres d'art contemporani a públics diferents a través d'un llenguatge profund.
Al final d'aquesta part, es troba el vídeo 'Untitled' del 2003 i de 60 minuts en què l'artista manté relacions sexuals amb un marxant d'art en una habitació d'hotel a Nova York, en el qual Fraser vol parlar de la metàfora de la venda d'art com a "prostitució", ha dit.
MÉS "PORNÒGRAFA" QUE PROSTITUTA
Preguntada per la instal·lació, ha explicat que ella va demanar al marxant Friedrich Petzel que li trobés un col·leccionista que es prestés a l'acció i a comprar la primera còpia de l'obra que ella considera totalment seva: "Estava fent més de pornògrafa o artista adulta que de prostituta".
"S'ha dit que vaig cobrar 20.000 dòlars, però no és cert", ha assegurat molesta l'artista, que ha dit que en aquell moment no es va preocupar de ser usada pel col·leccionista, al qual en tot cas havia explotat més ella amb la seva proposició.
PIERRE BOURDIEU, FEMINISME I PSICOANÀLISI
En aquesta instal·lació sense so, l'artista fa un pas més en el seu treball de crítica institucional de l'art i les seves formes de transmissió, a la qual ha invertit anys d'investigació i anàlisi, bevent del feminisme, la psicoanàlisi i els camps socials de Pierre Bourdieu, que la van inspirar especialment en la instal·lació 'May I help you?'.
"No és qüestió d'estar en contra de la institució. Nosaltres som la institució. La qüestió és quina classe d'institució som, quina classe de valors institucionalitzem, quines formes de pràctica premiem i a quina classe de premi aspirem", diu l'artista, que acompanya la mostra amb un catàleg en forma d'assaig.
A l'àmbit de 'Fantasies descartades' mostra l'art com una desfilada de fantasies col·lectivitzades que cristal·litzen en obres i identitats artístiques, i a 'El personal i el polític' queda clar que, tot i que les obres de Fraser poden ser investigacions psicològiques, sociològiques, emocionals i econòmiques, el manteniment de tots aquests vincles és clau en el seu treball.
A 'Col·leccionat i arxivat', el visitant pot veure com la crítica institucional es va desenvolupar portant a terme una doble crítica del museu com a lloc d'exposició i del taller com a lloc de producció d'unes obres d'art que, per ser vistes, han de circular per museus i galeries.
