BARCELONA, 20 set. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Luis García Martín --'Luisgé' Martín-- rememora l'acceptació de la seva homosexualitat en la seva novel·la més personal 'El amor del revés' (Anagrama), en què explica sense embuts el descobriment d'un món totalment nou per a ell.
L'escriptor ha agraït en roda de premsa aquest dimarts a Barcelona que existeixin editorials disposades a acollir "errats i desviats" del món literari, i ha assegurat que el seu editor, Jorge Herralde, no ha canviat ni una sola paraula del seu text; mentre que Herralde ha aprofitat per destacar la sinceritat que es pot trobar en la novel·la.
L'escriptor ha assegurat que sent haver tingut una "joventut perduda" a causa dels seus problemes per admetre la seva condició sexual, i ha assegurat haver entès moltes coses quan ha pres distància dels fets.
Ha relatat que li va costar acceptar la seva homosexualitat i quan era adolescent es va fer una promesa a si mateix: "El 1977, als quinze anys, quan vaig tenir la certesa definitiva que era homosexual, em vaig jurar a mi mateix, aterrit, que ningú ho sabria mai".
Martín ha afirmat que aquesta és la novel·la que "necessitava escriure" i en ella explica els problemes de pertànyer a determinada societat, que crea prejudicis i malalties per buscar una explicació a alguna cosa tan simple com els gustos personals.
Ha assegurat que ser adolescent a Espanya als anys 70 no va ser fàcil, amb una dictadura que atacava i perseguia les persones per la seva inclinació sexual i un període de transició en el qual no hi havia molt espai per poder sentir-se lliure.
L'ACCEPTACIÓ D'UN MATEIX
Martín ha repassat la necessitat d'acceptar el que s'és, l'adolescència, els primers desitjos, la culpa, i per final, el moment del canvi, l'acceptació de la pròpia identitat, les primeres amistats homosexuals, per al final comprendre que no hi ha res dolent en ell, que no és una "escarabat".
Així, malgrat la seva promesa personal, el 2006, es va casar amb un home en una cerimònia civil davant de 150 convidats: "Entre els quals eren els meus amics de la infància, els meus companys d'estudis, els meus col·legues de treball i tota la meva família".
El debat, actualment, asseguren que "està tancat", per la pèrdua d'influència de l'església, tot i que l'escriptor ha assegurat que cal seguir alertant que ser homòfob "no és una opinió, és una malaltia".
Ha advocat per educar a l'escola i a la ciutadania i endurir les lleis contra l'homofòbia i l'odi, i espera que la novel·la serveixi de mirall per als seus lectors perquè quan se superen els 50 anys un entén que "la vida és un sospir", ha dit.
