MADRID, 8 Març (EUROPA PRESS) -
El Comitè Organitzador dels Premis Max de les Arts Escèniques ha decidit per unanimitat atorgar a l'actriu Lola Herrera el Premi Max d'Honor 2016, per ser una figura clau en la història de les arts escèniques.
El comitè, que ha ressaltat la seva àmplia trajectòria, la seva dedicació i el seu compromís amb la professió escènica, ha fet públic aquest guardó el Dia Internacional de la Dona, una data simbòlica perquè, segons ha destacat la Fundación SGAE en un comunicat, l'actriu és "un ferm exponent de la dona treballadora".
Herrera (Valladolid, 1935) rebrà el guardó el pròxim 25 d'abril durant la cerimònia d'entrega de la XIX edició dels Premis Max de les Arts Escèniques que organitza la Fundación SGAE amb la col·laboració de l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya (AAEE) i que es farà al teatre Circo Price de Madrid.
"El teatre ha estat la meva parella, és el meu pulmó, el meu oxigen, la meva imaginació, el meu dia. És el meu aliment, i rebre aquest guardó és tot un orgull, ha estat una sorpresa molt agradable", ha manifestat la intèrpret, que assegura sentir "una gran satisfacció".
María Dolores Herrera Arranz, més coneguda com a Lola Herrera, té una trajectòria sobre els escenaris de més de cinc dècades i ha interpretat tots els gèneres. Els seus inicis es remunten als concursos radiofònics dels anys cinquanta, en els quals participava cantant infinites melodies, per després treballar a Radio Valladolid.
Va debutar al teatre professional amb tan sols 20 anys amb 'El campanero', d'E. Wallace (1957) i va ser la seva trobada amb Vicente Parra el que va marcar un punt d'inflexió en la seva carrera. Al seu costat, va protagonitzar dues obres que van tenir una gran repercussió a començament dels anys seixanta: 'Cheri', de Colette (1961), i 'Rebelde', d'Alfonso Paso (1962).
Entre els seus treballs més rellevants destaquen la gira que va fer el 1976 per Europa amb la companyia Tirso de Molina; l'èxit assolit amb 'Alicia en el París de las maravillas', de Miguel Sierra, el 1978.
Alhora, són rellevants les seves interpretacions a 'Juana del amor hermoso', de Martinez-Mediero (1983); 'Las amargas lágrimas de Petra von Kant', de Fassbinder (1985); 'Jugando a vivir', de Roberto Romero (1988), i 'Los últimos días de Enmanuel Kant' (1990), d'Alfonso Sastre.
En els últims temps va participar a 'Querida Matilde', una adaptació de l'obra d'Israel Horovitz; 'Seis clases de baile en seis semanas', de Richard Alfieri; 'Solas', l'adaptació de la pel·lícula de Benito Zambrano, i 'En el estanque dorado', d'Ernest Thompson, la seva última aparició fins avui. A totes elles se suma 'Cinco horas con Mario', la interpretació del monòleg de Miguel Delibes, que es va estrenar el 1979.
CINEMA I TELEVISIÓ
Lola Herrera ha compaginat el teatre amb les seves aparicions a la televisió i des de principis dels anys seixanta ha intervingut en una multitud d'obres de teatre filmades per a la petita pantalla com els seus treballs a 'Historias para no dormir', 'Estudio 1' i 'Teatro de siempre'.
Alhora, ha participat en sèries com 'La casa de los líos' (1996-2000), al costat d'Arturo Fernández; 'Un paso adelante' i 'El grupo', entre d'altres. Fa poc, ha estat la reina Isabel I d'Anglaterra en 'La española inglesa', una adaptació de la novel·la bizantina de Miguel de Cervantes.
A la gran pantalla, la seva primera col·laboració cinematogràfica va ser el 1951, amb 'El pórtico de la gloria'; el 1981 va treballar amb el seu exmarit Daniel Dicenta en la pel·lícula 'Función de noche', de Josefina Molina, per la qual va obtenir el premi a la millor actriu en el Festival de Cartagena de Indias (Colòmbia) i va representar Espanya en múltiples festivals internacionals.
També va protagonitzar el llargmetratge 'Primer y último amor' (2001), sota les ordres del realitzador Antonio Giménez Rico. El seu últim treball com a protagonista en el cinema ha estat amb el director Álvaro Begines, en el llargmetratge 'Por qué se frotan las patitas' (2006).
Entre els guardons que ha rebut al llarg de la seva vida destaquen la Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts (1979); dos TP a la Millor Actriu (1977 i 1979) i un per la seva trajectòria (2009); l'Antena d'Or (1969 i 2010); el Premi Ercilla de Teatre (2005) a tota una vida dedicada al teatre; el Fotogrames de Plata (2005 i 2006), el Premi Max a Millor Actriu Protagonista (2006); la Medalla d'Or al Mèrit a la Feina (2007) i el Premi Nacional de Teatre Pepe Isbert (2010).
