BARCELONA, 25 juny (EUROPA PRESS) -
L'Observatori Fabra, de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, ha iniciat la temporada de visites nocturnes i 'Sopars amb estrelles' amb bones vistes a Mart, com defensa el responsable de divulgació científica de l'observatori, Antonio Bernal.
"Sense arribar a la bona visió de Mart el 2003", quan es va aconseguir la millor posició de Mart amb la Terra, aquest any la visió del segon planeta més explorat del sistema solar torna a ser bona, en un cicle de pujada que culminarà el 2018 i que no es tornarà a produir fins a 2035.
Segons ha explicat Bernal en la inauguració de temporada dels 'Sopars amb estrelles' dilluns, "fa dos anys que no es podia observar Mart des de la Terra", i aquest any el planeta torna a ser observable a simple vista de manera mínima i amb més precisió a través del telescopi centenari de l'observatori.
Bernal va comptar que l'arribada d'astronautes a Mart és una qüestió en estudi i debat des dels anys 60, i ha esgrimit les grans dificultats relacionades amb una atmosfera amb grans quantitats de CO2, a més de nitrogen, aigua i oxigen amb temperatures de -90 graus i 1 grau Celsius.
La seva atmosfera és "turbulenta i impredictible", produint-se sovint tempestes de sorra a una pressió 100 vegades menor que a la Terra, mentre que l'aigua, situada als dos pols, no és líquida en estat permanent.
"L'exploració de Mart és tan difícil que haurà de ser cooperativa" entre països i continents, ha referit el científic, que ha conclòs que abans de 2030 no hi haurà astronautes en aquest planeta.
Els 'Sopars amb estrelles', organitzats per Sternalia en col·laboració amb La Caixa fins a principis d'octubre, inclouen un sopar, una conferència, una visita pel telescopi centenari i un albirament de cossos celestes del firmament que va canviant cada vegada.
VISITES NOCTURNES
A més, també es realitzen visites guiades nocturnes per l'observatori, construït gràcies a un llegat de Camil Fabra, i inaugurat el 1904 pel Rei Alfons XIII en un edifici de l'arquitecte modernista Josep Doménech i Estapà.
Al cor de la muntanya del Tibidabo, l'observatori treballa en els dominis de l'astronomia, la sismologia i la meteorologia, i el seu primer director, José Comas, va descobrir 11 asteroides, un dels quals va batejar com a Barcelona i un altre com a 'Hispània'.
