BARCELONA, 23 Març (EUROPA PRESS) -
El director d'escena i del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, reviurà el dramaturg i director Eduardo De Filippo amb les obres d'esperit napolità 'Home i senyor' i 'La gran il·lusió', que podran veure's en un muntatge únic cada nit al Lliure de Montjuïc des del dimecres 30 de març a l'1 de maig.
Sota el lema 'A teatre amb Eduardo', Pasqual ha explicat que els dos títols són obres independents, però que quan es van estrenar, es van programar sessions dobles "perquè tenen un vincle mental", ha afegit aquest dimecres en roda de premsa.
El director ha destacat la proximitat del dramaturg napolità amb el teatre del sicilià Luigi Pirandello, autor de 'Sis personatges a la recerca d'autor'.
'Home i senyor' és un assaig d'una companyia de teatre en un hotel, "que ha fet un debut desastrós i decideixen repassar un altre cop", ha explicat Pasqual.
"La gran il·lusió' és la història d'un matrimoni que passa per un mal moment, i a través d'un experiment de màgia, la dona desapareix i se'n va amb la seva amant", ha continuat el director.
REALITAT I FICCIÓ
En un constant joc dels límits de la realitat i la ficció, i del teatre dins del teatre, al final de la història es planteja a l'espectador la següent qüestió: "És millor viure la realitat o crear-se una gran il·lusió?", ha anotat Ramon Madaula, que interpreta al marit.
En els dos espectacles, acompanyen a Madaula els intèrprets Mercè Sampietro, Jordi Bosch, Teresa Lozano, Albert Ribalta, Marc Rodríguez, Laura Aubert, Robert González, Oriol Guinart i Francesca Piñón, a més dels músics Carles Pedragosa, Roman Gottwald, Pablo Martorelli.
Els actors González i Aubert a més d'actuar també toquen, en el cas d'Aubert amb el violí, i canten, el de jove actor.
TEATRE NAPOLITÀ
El director ha explicat que el gran repte dels textos de De Filippo ha estat "trobar el to napolità però en català".
"Jo ho he pensat com si fossin dibuixos animats, i sobretot de Disney, per allò de la melancolia", ha afegit Madaula, que ho ha comparat amb el personatge de Dumbo.
"Els napolitans han hagut d'exercir una ironia per viure al sud d'Itàlia, i és una ironia benèfica ja que De Filippo mira amb molta tendresa els personatges", ha continuat.
"Els finals de les seves obres són amargs, com els confits que donaven en les comunions", ha comparat el director, coneixedor de Nàpols i la seva cultura.
