Aquesta obra commemorarà el 40è aniversari de la sala i és una reposició de Fabià Puigserver
BARCELONA, 25 nov. (EUROPA PRESS) -
L'actor i director Lluís Homar dirigeix al Teatre Lliure de Barcelona la reposició de les 'Noces de Fígaro', de Pierre-Agustin Caron de Beaumarchais, dirigida i ideada el 1989 per Fabià Puigserver --i que el mateix Homar va protagonitzar-- en una coproducció amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico, que es podrà veure del divendres 2 de desembre fins al diumenge 22 de gener, dins del 40è aniversari de la sala.
"És una obra immensa, una obra mestra", ha explicat Homar en roda de premsa, on ha afegit que la cosa més important, sense desmerèixer l'aniversari del Lliure i el conseqüent homenatge a Puigserver --un dels fundadors de la sala--, és que es tracta d'una obra de Beaumarchais, donant lloc a un text que barreja a un alt nivell el divertiment amb la reflexió sobre la condició humana.
Segons la seva opinió, sembla impossible que totes les trames aconsegueixin enllaçar-se i fer riure, i ha exalçat que cada personatge està lluny de l'arquetip perquè en lloc de ser una excusa per representar una situació està posat allà per "dibuixar la condició humana".
En la seva reposició, Homar ha intentat plasmar aquesta dualitat de comèdia i condició humana "des de la passió i l'entusiasme"; a més, Homar ha plasmat l'ambient de la França prerevolucionària en què va ser escrita l'obra, entre 1777 i 1780, i que es cola en el seu contingut.
Ha exalçat la grandesa que aquesta crítica sociopolítica de Beaumarchais "ressona ara" sense la necessitat d'actualitzar-la, repercutint directament actualment, i que posa en evidència encara avui la jerarquització de la societat, donant com a resultat una posada en escena que és, sobretot, un "homenatge al teatre", ha sintetitzat.
Sobre l'efemèride, ha celebrat que li ofereix una "barreja d'emocions i una hemorràgia interna de satisfacció", ja que és un esdeveniment irrepetible per a ell, que mai abans ha viscut i que segurament no podrà tornar a viure.
Ha destacat la participació de l'elenc en "aquesta macroaventura, obra immensa, que no s'acaba i que és un 'tour de force' important", un equip del qual formen part Manel Barceló, Marcel Borràs, Oreig Canela, Joan Carreras, Oriol Genís, Mónica López, Eduard Muntada, Victòria Pagès, Albert Pérez, Aina Sánchez, Mar Ulldemolins, Òscar Valsecchi i Pau Vinyals.
Homar ha destacat també la mirada de Beaumarchais sobre el paper de la dona, i han estat un verdader "autor feminista", alguna cosa que es troba de manera molt explícita en l'obra, posant en evidència els mecanismes de funcionament del paper d'autoritat de l'home i la subordinació de la dona.
COM SI NO S'HAGUÉS FET MAI
"Si hi ha alguna cosa que em fa horror, com sóc actor, és haver de fer una substitució. És el pitjor que et pot tocar", ha explicat Homar sobre l'encàrrec de dirigir aquesta obra, davant del que es va sentir horroritzat pel pensament de fer una repetició, de manera que en el seu lloc va plantejar l'espectacle com si l'obra no s'hagués fet mai.
Per aquesta raó, va dedicar al costat de l'elenc 15 dies d'assajos a entendre frase a frase la figura de Beaumarchais, i no simplement a reproduir l'obra, amb la finalitat de fer-la seva: "Estic especialment content del que hem viscut".
Amb la mateixa escenografia --nova però inspirada en l'antiga-- i un vestidor gairebé igual, no s'apreciaran molts canvis, sinó que serà una actualització del vestidor que portaria un actor actualment: "Les variacions són percentatges baixos, però per a nosaltres és important aquesta simbiosi perquè es produeixi la trobada entre l'actor d'avui dia i el seu paper".
El director del teatre, Lluís Pasqual, ha justificat la selecció d'aquest espectacle històric per a la sala, com és el cas d'aquest "text fetitxe" per a Puigserver, ja que era un títol que aquest perseguia, a més de ser un text que constitueix una declaració d'intencions i ser l'espectacle que més representacions ha tingut a la sala.
