La producció suggereix que el color l'aportin les veus dels artistes
BARCELONA, 3 nov. (EUROPA PRESS) -
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona acollirà des de dilluns que ve i fins al diumenge 20 de novembre la producció 'Le nozze di Figaro', de Wolfgang Amadeus Mozart, amb direcció escènica de Lluís Pasqual i musical de Josep Pons, donant com a resultat una escenografia "freda i matemàtica", segons ha explicat el tenor Gyula Orendt.
En roda de premsa aquest dijous, la directora artística de la sala, Christina Scheppelmann, ha explicat que la soprano Olga Mykytenko té una laringitis i la reemplaçarà Anett Fritsch, i ha celebrat que l'elenc resultant ha estat "molt equilibrat i animat".
Lluís Pasqual ha estat el gran absent de la roda de premsa, a la qual no ha pogut assistir per una pedra al ronyó, però Pons ha explicat en el seu lloc que l'escenografia, ambientada en els anys 30 i amb especial incidència en les trames amoroses de l'òpera, és blanca amb un punt de fredor, i que està pensada perquè els intèrprets afegeixin el color a través de les seves veus: "El color el deixa a la música de Mozart".
A més de considerar l'estètica una mica freda i matemàtica, el tenor ha exalçat aquestes característiques "perquè permeten que les notes de color les aportin les veus dels personatges, així com el seu vestuari i les seves cares", donant com a resultat una aposta amable, dinàmica i misteriosa.
Sobre la posada en escena també ha parlat la catalana debutant a la sala Elena Copons, que ha considerat que és una aposta "clara, elegant i molt respectuosa amb el llibret", donant marge a la psicologia dels personatges.
IRREGULARITAT RÍTMICA
Pons ha celebrat que aquesta producció no escatima en la partitura: "Compàs darrera compàs hi ha un petit gest i es tracta de poder traduir aquests petits gestos en notes".
Per al director musical, amb aquests gestos es poden aconseguir les emocions més grans: "La mestria de Mozart és la seva irregularitat rítmica. Sempre el vam sentir estable perquè les cadències el fan estable, però no hi ha ni una sola frase quadrada".
Pons ha exalçat l'obra de Mozart, que "no només va posar el que té de millor l'home redimint-lo com a espècie", sinó que en qualsevol obra i número hi ha sempre un compàs que s'eleva per sobre dels homes fins a la divinitat, ha descrit.
Orendt ha explicat que per a la interpretació del seu paper simplement es deixa fluir, tot i que ha reconegut que saber-se els textos no és tan senzill, mentre que Elena Copons ha assegurat que ella sempre parteix del text i més amb el seu personatge, de text molt llarg.
Scheppelmann ha explicat que Pasqual no ha estat directament al capdavant de la preparació de l'obra amb els intèrprets, treball que ha realitzat el director de reposició Leo Castaldi, qui "coneix molt bé la producció i ha estat molt fidel al Liceu".
Alhora, amb aquest muntatge de 'Le nozze di Figaro' el Liceu descansarà algunes temporades d'aquest títol després de programar-lo en tres ocasions, però ha assegurat que la seva programació ha tingut lloc perquè es tracta d'"una obra mestra amb un 'cast' disponible excel·lent".
POLÈMIQUES DECLARACIONS
Alhora, sobre les declaracions de Pasqual en un debat en què considerava que "els diners de l'òpera són molt difícils de justificar" --a més de dir: "El Liceu té 47 milions i acaba fent 'La Traviata' i 'La Bohème' perquè són populars i les poden vendre als turistes. Doncs potser que tanquin"--, tant Schepelmann com Pons han assenyalat que hauria de respondre ell al context en què va fer aquestes afirmacions.
"No sé en quin context ho va dir i en què estava pensant", ha dit la directora artística, considerant a més que es tracta d'una discussió complexa, al que Pons ha afegit que Pasqual és molt seriós i té molts arguments, així que hauria d'explicar-ho ell mateix.
