Actualitzat 06/10/2017 14:47

El Liceu acull un 'Holandès errant' que transita entre realitat i ficció

"L'Holandès Errant" En El Liceu
GRAN TEATRE DEL LICEU/A.BOFILL

Un quadre en l'escenografia alberga tot l'imaginari de la protagonista

BARCELONA, 27 abr. (EUROPA PRESS) -

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona acollirà del 2 al 28 de maig la producció 'L'holandès errant', de Richard Wagner, amb direcció escènica de Philipp Stölzl i direcció musical d'Oksana Lyiniv, que dibuixen una òpera que transita entre realitat i ficció.

La codirectora de l'òpera Mara Kurotschka ha explicat aquest dijous en roda de premsa que la història es trasllada a una clàssica biblioteca antiga, on la realitat i la ficció es barregen a mesura que la protagonista, Senta, va llegint el conte 'L'Holandès errant'.

La producció transporta l'espectador a Noruega, on l'holandès, destinat a solcar els mars fins que trobi una dona fidel, es troba amb el capità Daland, que accepta lliurar-li a la seva filla Senta com a esposa, però la irrupció d'un antic pretendent desespera l'holandès, que torna al mar.

SENTA "Al CENTRE"

Kurotschka ha destacat que és una de les òperes més accessibles de Wagner, i situada en una època de clara agitació sociopolític, i que dóna dues opcions a l'espectador: "Identificar-se amb l'holandès com a protagonista o amb Senta. A ella l'hem col·locada en el centre de l'obra".

Desafortunada per haver nascut en una societat que relega les dones a filar i netejar, Senta acaba desenvolupant una neurosi que l'omple de visions i somnis, que passen a primer plànol generant "confusió entre realitat i fantasia".

L'escenari colonitzat per una biblioteca clàssica "està dominat per una enorme imatge romàntica del mar, que és un gran quadre", sent aquest quadre un segon escenari on es reflecteixen els somnis i ficcions de Senta, mentre llegeix el conte.

Com una adolescent, Senta es nega a créixer: "Ella el que vol és que algú vengui a salvar-la i la imatge d'un príncep de cavall blanc és la de l'holandès errant".

Kurotschka ha advertit que quan Wagner va escriure aquesta obra tenia febre, la qual cosa fa "bastant lògic" aquest joc entre realitat i ficció.

Aquesta producció de la Staatsoper Unter den Linden de Berlin (Alemanya) i original del Theater Basel, compta amb les veus d'habituals wagnerianes com els tenors Albert Dohmen i Egils Silins, les sopranos Anja Kampe i Elena Popovskaya en el paper de Senta, entre uns altres.

Situat en aquest quadre-escenari on succeeix el conte, Dohmen interpreta l'holandès amb els reptes de cantar a uns 15 metres de l'espectador i projectar la seva veu suficientment, i també d'haver de declarar-li el seu amor a una massa jove filla del capità, representada per una jove figurant, que per a ell "és gairebé una filla fràgil".

Popovskaya ha destacat la "bogeria 'in crescendo'" de Senta, que es correspon molt amb el món actual en el qual molta gent solament viu en la virtualitat sense tocar de peus a terra, i ha avançat que aquesta òpera és una lectura contemporània de la neurosi.

La directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, ha assegurat que "si un no té una mica de bogeria no pot imaginar ni crear el que ha creat Wagner", i ha recordat que aquesta producció es va estrenar el 2013.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés