Projecten la nova pel·lícula al 49 Festival de Sitges
SITGES (BARCELONA), 9 oct. (EUROPA PRESS) -
Els directors de cinema Isaki Lacuesta i Isa Camp aprofundeixen en la necessitat d'"estimar i ser estimats" en la pel·lícula 'La propera pell', projectada al 49 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya que se celebra a Sitges (Barcelona), després del seu pas pel Festival de Màlaga de Cinema Espanyol.
La pel·lícula, que el 21 d'octubre estarà en les sales espanyoles, tracta sobre un adolescent que torna amb la seva mare després d'estar desaparegut durant alguns anys, i a mesura que els dubtes sobre la seva identitat sobrevolen el poble, es descobreix a una família marcada per foscos secrets.
En una entrevista d'Europa Press, han explicat que la cinta versa sobre l'amor 'fou' (amor boig) amb personatges que tenen carències molt greus, però ho fan des del suspens d'un thriller amb dosis de drama familiar íntim: "Trobar la correcta dosificació d'aquesta ha estat el que més ens ha costat".
De fet, el projecte -protagonitzat per Emma Suárez, Sergi López i Àlex Monner-- ha trigat uns 13 anys en gestar-se i ha necessitat en l'última fase d'un guionista, Fran Araújo, per trobar aquesta correcta dosificació, en què al final "predomina la necessitat d'amor i els vincles familiars més enllà dels condicionants de sang i del passat".
Els directors han explicat que la idea va sorgir d'una sèrie de notícies aparegudes en els diaris entre 2003 i 2004 sobre unes desaparicions, després de les que havien sorgit impostors i altres reals.
"Usem aquesta idea per escriure de coses que ens interessaven, com la identitat i la possibilitat de construir una nova vida, posant en joc les estructures familiars", han explicat, assenyalant la importància de la idea de convertir-se en persones noves.
LOCALITZACIÓ AGREST
La història està situada en un petit poble del pirineu, en concret Sallent de Gállego i l'estació d'esquí de Formigal, una localització especialment pensada per donar aquesta sensació que en els pobles "és molt més complicat" desprendre's de la identitat.
"Tot el món et recordarà sempre qui ets, d'on véns i que ets fill de Paquita", han explicat, mostrant-se molt interessats en l'opressió física també d'un poble fronterer i agrest, com és aquesta població pirinenca.
La pel·lícula també versa sobre com s'usa la memòria, el record i l'oblit, però també la mentida i l'autoengany: "La mare intenta construir una faula per al seu fill perquè cregui que ha tingut una infància feliç ensenyant-li vídeos domèstics".
"Els vídeos domèstics fan això. Ningú grava els divorcis! Pots manipular la realitat a partir d'ells", han lamentat els directors, que van desitjar donar-li un final tancat i amb vocació de sorprenent a la cinta.
Van escriure aquesta pel·lícula a la mesura d'Emma Suárez el 2004; després es va sumar al projecte Sergi López, i finalment ho va fer Àlex Monner, que en principi era molt petit per fer el paper, va poder fer-ho gràcies al retard del projecte: "Ha estat perfecte".
"Han estat molt generosos en una pel·lícula en la qual els actors estan mentint i enganyant. Era perillós que semblés que estiguessin actuant malament", han explicat els directors.
