MADRID, 26 Ago. (EUROPA PRESS) -
Aquest dimarts es compleixen cent anys del naixement de Julio Cortázar, un dels escriptors que va revolucionar les lletres hispanoamericanes des dels anys 50, sobretot amb els seus relats, tot i que també va deixar la seva empremta al camp de la novel·la i la poesia.
Nascut a un barri de Brussel·les un 26 d'agost del 1914, Cortázar va retornar aviat (als quatre anys) a la ciutat d'origen dels seus pares, Buenos Aires, que va allotjar a l'escriptor fins que, fart del govern peronista, es va traslladar a París.
Aquestes dues ciutats, juntament amb altres estades en localitats d'Espanya, es van convertir en els llocs més importants per a l'autor i on va escriure algunes de les seves obres més importants. Tot i això, Cortázar va acabar establint la seva residència a París, on moriria als 69 anys.
'Bestiario', 'Final del juego', 'Todos los fuegos el fuego' o 'Queremos tanto a Glenda' són alguns dels títols més emblemàtics de les seves recopilacions de contes, que han suposat un abans i un després per al gènere des de la seva aparició.
Però Cortázar també va deixar rere seu una novel·la emblemàtica com 'Palet', usant els finals oberts de capítols per implicar el lector i l'obra 'Historia de cronopios i famas'. Fins i tot en la poesia, un gènere on no va trobar el mateix reconeixement, va aportar textos com 'Pameos y Meopas' o 'Salvo el crepúsculo'.
LA MÀGIA I EL QUE ÉS QUOTIDIÀ
"Va ser un dels grans autors que ens va fer despertar i veure la literatura d'una altra manera, amb una reivindicació molt important del conte", explica a Europa Press l'escriptora Soledat Puértolas, qui ha ressaltat la relació "entre la màgia i el quotidià" que desprenia l'escriptura de Cortázar.
"No és realisme màgic, però la màgia està aquí, en el que és quotidià i al costat de l'element de sorpresa. Es tracta de la màgia dels misteris de les persones, la confiança a l'atzar o l'esperança", assenyala Puértolas.
Tot i reconèixer que en la seva escriptura es troba més d'altres autors com Juan Rulfo o Juan Carlos Onetti, l'autora assenyala 'Final del juego' com un dels llibres que més li han influït de Cortázar. "Va influir molt en el relat, ens va fer veure que no era només costumista sinó que també buscava sorprendre i aportar una altra mirada", apunta.
GEGANTÍ POPULARITZADOR
En aquesta mateixa línia es mostra l'escriptor Ricardo Menéndez Salmón, qui qualifica Cortázar com "un gegantí popularitzador" del gènere del relat. "És un escriptor majúscul en ocasions, ha fet moltíssim pel gènere, tot i que també és cert que podria haver altres més dotats per al relat que per raons complexes no han aconseguit aquest reconeixement", qüestiona tot i això.
Menéndez Salmón reconeix que, en el seu cas, Cortázar va ser una "lectura de joventut" a la qual va arribar mentre es formava com a escriptor. "Sóc conscient que un mínim d'un Cortázar dels molts que podien influir es va plasmar en les meves primeres obres, i és el que té a veure amb els relats fantàstics i contes de l'últim segon", assevera.
Per a aquest autor, la tasca del contista hispanoamericà va deixar una "empremta irrenunciable" per a molts escriptors espanyols, que en certa forma han degut de "pagar el 'peatge Cortázar". Preguntat per la seva obra favorita, Menéndez Salmó rescata 'Casa Tomada': "encara segueix fascinant-me, és un dels contes més bonics de la història de la literatura".
LLIBRES SENSE ERRATES
A la seva mort, l'autor de 'Rayuela' va deixar més de quatre mil volums en la seva biblioteca personal, entre les quals hi ha algunes de les seves obres tant en castellà com traduïdes a altres idiomes (a dia d'avui, la Fundació Juan Macrh conserva més de 400 dels seus llibres).
Cortázar va ser un escriptor metòdic que no suportava les errates i, de fet, el web de l'institut Cervantes recull molts dels seus llibres que presenten algun error tipogràfic corregit. Entre ells, destaquen els casos en els quals es dirigia al propi escriptor, com el llibre 'Confieso que he vivido' de Neruda: "Ché Otero Silva, quina manera de revisar el manuscrit, carall".
