BARCELONA, 2 març (EUROPA PRESS) -
L'autor Josep Maria Cuenca reivindica l'obra de l'escriptor barceloní Juan Marsé en la biografia 'Mientras llega la felicidad' (Anagrama), que ha afrontat com una "mirada externa" a l'autor i la seva obra en el pla biogràfic, però també crític.
"És una biografia però també és un assaig", ha comentat en roda de premsa aquest dilluns Cuenca, que ha criticat que no només és injust, sinó que també és incert que Juan Marsé s'hagi passat mitja vida escrivint la mateixa novel·la.
D'aquesta manera, la biografia reivindica la importància d'obres com 'Últimas tardes con Teresa', 'Si te dicen que caí', 'Un dia volveré', 'El embrujo de Shangai' i 'Rabos de lagartija', a més dels seus personatges Pijoaparte, Jan Julivert Mon i el capità Blay.
"Em sento com un caçador a Àfrica i la peça és Juan", ha explicat l'autor, que va passar sis anys treballant en aquest llibre, a més d'un any que Marsé va trigar a decidir-se, ja que el va agafar en un moment en què l'autor tenia molt volum de feina.
Cuenca ha considerat un escàndol cultural que no hi hagués cap biografia de Juan Marsé, per la qual cosa el va contactar per correu postal, "un xantatge impossible", al qual l'autor va acabar accedint, i, segons Cuenca, el que no té cap tipus de sentit és que Marsé es plantegés les seves memòries, ja que estan meravellosament reflectides en les seves novel·les, ha dit.
"Encara em pregunto per què vaig dir que sí. No veia el motiu", ha dit Marsé en la roda de premsa, i ha negat que sigui un escàndol que no hi hagi una biografia seva perquè no ha tingut una vida interessant com sí que ho han fet escriptors de la talla d'Ernest Hemingway, al costat de qui ell és simplement un xaval del barri de Gràcia.
RECORDAR PAULINA CRUSAT
Tot i això, Marsé ha celebrat que aquesta revisió de la seva vida li ha permès redescobrir la correspondència amb l'escriptora oblidada Paulina Crusat i el paper que va tenir en el seu debut quedant-se ara "atònit de la seva tremenda generositat"; pel que és un personatge que es mereixia ser rescatat d'alguna manera i que a Catalunya s'ha menyspreat, ha criticat.
"El que m'agrada més perquè em toca molt de prop és la relació amb Paulina Crusat", ha dit Marsé, per afegir que la resta de la biografia és com una novel·la entretinguda i que té com a protagonista un personatge inversemblant; a més inclou bastants aspectes que ni el mateix Marsé sabia sobre la seva família biològica, de la qual sempre s'havia mantingut bastant al marge.
"La meitat és mentida", ha fet broma el biografiat, mentre que l'autor ha revelat que li ha demanat a Marsé poder parlar de tot, el que no significava dir-ho tot, ja que es considera a si mateix un biògraf, no un pornògraf, ha comentat.
Sobre el títol de la novel·la, Cuenca ha apuntat que conté un "reconeixement a una generació fonamental", a més d'un missatge sobre la necessitat de prendre-s'ho amb calma perquè la vida és molt punyetera, ha dit.
El treball d'investigació ha deixat a casa de Cuenca una documentació ingent que, tot i que ha hagut de descartar, tindrà altres oportunitats en el futur en altres llibres o articles periodístics, especialment aquella referent a Paulina Crusat.
"UN HOME LACÒNIC"
"Els amics de Juan saben que és un home lacònic, de poques paraules", ha explicat l'autor, una definició que Marsé ha complementat dient que ell se sap explicar escrivint i que no té una gran capacitat verbal com a bell parler i a més no li agrada parlar de la seva feina.
Marsé ha fet broma que si Cuenca hagués escrit una hagiografia --història de les vides dels sants-- hauria sortit un text melós i encaramel·lat: "Jo sóc un sant i molt bona persona".
"Hauria estat infumable una hagiografia", per la qual cosa ha celebrat que el llibre inclogui les polèmiques que ha mantingut amb 'pel·liculers' i autors com Baltasar Porcel i Francisco Umbral.
"He fet enfadar algunes persones, i els episodis de bronques són els que salven el llibre", ha apuntat Marsé, a la qual cosa l'autor ha afegit que els seus amics l'estimen molt i que ja saben que és un rondinaire.
Entre les pàgines de la biografia també apareixen episodis destacats de la història literària barcelonina --com el seu pas pel Premi Planeta o controvertides votacions del Premi Biblioteca Breve-- origen en molts casos dels enfrontaments de Marsé amb altres autors.
"La mala literatura és la que passa amb l'etiqueta de molt selectiva", ha dit Marsé, abans de carregar contra el tipus de literatura que, segons la seva opinió, representava Umbral, la de la prosa sonall, ha dit: aquella que a ell més el rebenta, que és quan el llenguatge s'imposa per sobre dels personatges i els fets, com una trampa.
Sobre Porcel, ha defensat que la seva enemistat no era res personal, sinó que "era ell com a persona trepa o, com dirien els mafiosos: és per negocis", ha dit Marsé lamentant que Porcel sí que insultés la seva mare.
