Actualitzat 06/10/2017 14:34

Jordi Amor bolca una "història de caiguda lliure" en la seva novel·la guanyadora del Premi Documenta 2016

L'escriptor Jordi Amor (Premi Documenta 2016)
EUROPA PRESS

BARCELONA, 30 març (EUROPA PRESS) -

El professor de llengua Jordi Amor bolca una "història de caiguda lliure" en 'El forat', la novel·la guanyadora del Premi Documenta de 2016, ha explicat l'editora de L'Altra Editorial, Eugènia Broggi, en la presentació de l'obra, al costat de l'autor.

Promogut per la Llibreria Documenta i L'Altra, el guardó ha destacat la voluntat estílistica de la novel·la, manifestada especialment en l'ús virtuós del parèntesi i en una veu narrativa torrencial.

Això reflecteix la "caiguda lliure que viu un noi" i que comença amb la separació dels seus pares, i prossegueix amb una apatia existencial considerable que li fa deixar-se portar pertot arreu.

La novel·la narra la desolació d'un jove músic barceloní a cavall entre l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) i el barri dels Corts que sofreix el buit, la falta de comunicació i la tristesa vital.

En la història, que l'autor va començar a escriure a Buenos Aires mentre feia classes de català, apareixen "fantasmes interns" amb un discurs en espiral que el porta a escriure frases llargues, molt properes a l'oralitat, ha explicat Amor.

VERSIÓ FOSCA D'ALÍCIA

El jove protagonitza una "versió rebaixada i fosca d''Alícia al País de les Meravelles' que de la rutina passa a una zona incòmoda", ha subratllat el guanyador, que va poder escriure aquesta història a ràfegues fruit d'un problema de dolor físic pels queixals del seny que li va apartar de la docència temporalment.

El jove viu una rutina molt marcada comparable a la figura del metrònom musical, i és l'escolta d'una paraula inventada per parlar del temps en la televisió --'plover'-- el que serveix de punt d'inflexió del relat.

PRIMERA NOVEL·LA

Després d'escriure contes anteriorment, 'El forat' és la primera novel·la d'Amor (Sant Just Desvern, 1982), que en la seva estada a Argentina va rellegir grans clàssics de la literatura catalana de Josep Pla, Josep Maria de Sagarra i Mercè Rodoreda, als quals atribueix la paternitat de la novel·la.

La maternitat l'atorga a la literatura argentina, ha explicat l'autor, que tenia ganes de parlar dels moments foscos i "moviments de fang" que es produeixen en l'existència humana.

Amb aquesta distinció, el premi --creat el 1980-- ha tornat als orígens de premiar joves promeses desconegudes del panorama literari català.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés