Defensa que la literatura és un gran joc: "M'agrada llegir el Quixot com un joc"
BARCELONA, 13 des. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor argentí Federico Jeanmaire reflexiona sobre la identitat i la convivència en una novel·la protagonitzada per nans en què rellegeix lliurement el conte de 'Blancaneu i els set nans' titulada 'Amores enanos' (Anagrama), història finalista del XXXIV Premi Herralde de Novel·la.
'Amores enanos' és una faula sobre les dificultats dels éssers humans per a la convivència protagonitzada per Milagro i Perico, els qui treballen de nans en un circ que tanca a falta d'espectadors i llavors decideixen comprar un terreny, viure prop del mar i, en un inesperat cop de fortuna, es converteixen en els strippers més famosos de la petita ciutat veïna.
"En la novel·la hi ha coses molt serioses també perquè m'agrada l'humor que provoqui reflexió", ha explicat l'escriptor en roda de premsa, on ha rebutjat la creació de significació en les seves novel·les, ja que necessita transitar d'un lloc a l'altre.
Sobre la gènesi de la novel·la, ha explicat que el barri Constitución de Buenos Aires al qual s'ha mudat no fa gaire té bastants nans, cosa que li va servir d'inspiració per escriure un conte que li van encarregar.
"Com que el meu fort no són els contes vaig dir: vull escriure una novel·la de nans", ha relatat, i va començar a rellegir 'Blancaneu', història present en tota la novel·la però d'una manera raríssima, ha detallat, com per exemple el lloc on transcorre la novel·la.
L'escriptor va pensar que allò més semblant al bosc encantat dels nans de Blancaneu eren els típics barris llatinoamericans "tancats, supervigilats i segur" tot poblant-lo de nans, mentre que Blancaneu està representada en una periodista ètnica descendent huarpe, omplint de jocs la novel·la respecte al conte tradicional.
Sobre els nans, ha explicat que pertany a un poble molt petit que visita de tant en tant i del qual conserva records que "són molt més petits" del que ell recordava, i si s'han fet adaptacions per als discapacitats, no ha estat així per als nans.
"Tots els grups discriminats han aconseguit un apoderament, però els nans no", ha criticat, enumerant el cas d'alguns països com Alemanya, que no usa el terme nan, sinó discapacitat en altura.
Per a ell, les cases en les quals vivim o les ciutats no estan preparades per als nans, de manera que crear un barri tancat li permetia preparar el món a la seva mesura.
"Sóc cervantí. No puc parar d'hipersignificar les coses", ha explicat l'escriptor, que considera que tots els lectors ens alimentem d'aquests contes com a lectors.
BLANCANEU, "PEDANT"
Sobre la seva relectura del conte de Blancaneu, ha plantejat: "Com els alts poden imaginar-se que arriba un alt davant de set nans i tot està bé si la que arriba és maca i rossa?", i ha fet broma que només arribar a casa seva, Blancaneu s'ho menja tot i no deixa res per a ningú, i que la seva actitud és una mica pedant, de manera que potser no és tan bona ella o tan dolenta.
"Per a mi la literatura és un gran joc, un joc gegantí. M'agrada llegir 'El Quixot' com un joc. Fa falta una revisió profunda d''El Quixot', sobretot a Espanya on es pren tan seriosament", ha dit l'autor.
Ha explicat que li interessa molt aquest tipus de literatura i que el lector posi molt de sí: "M'interessa escriure en la vora del precipici d'algunes coses com perquè alguns lectors caiguin i altres no".
"No m'agrada la literatura unívoca, no m'agrada la literatura del segle XX. La literatura és l'únic complex que li queda a la cultura, els altres espais són molt fàcils", ha considerat.
L'autor treballa ara en una novel·la sobre un suposat trasplantament de sexe, tema que aprofita per tractar la identitat, allò políticament correcte i quins són els límits: "Un nan pot sentir-se millor si li diuen discapacitat en altura? Les coses profundes no passen per un nom".
