"La meva relació amb Barcelona és una vida d'espera", confessa l'artista
BARCELONA, 7 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'artista Jaume Plensa rendeix "homenatge a la música", amb la qual té una relació particular des que de petit s'amagava dins del piano del seu pare, en una exposició de quatre grans escultures, dues inèdites, al Palau de la Música Catalana a Barcelona.
Ho ha explicat aquest dijous quan ha presentat l'exposició que es podrà visitar fins al 16 de maig i proposa un diàleg de la seva obra minimalista amb l'edifici modernista, al qual estén un "pont" amb la societat a través de la ubicació de l'obra 'Carmela' a l'exterior.
"A través de 'Carmela', una nena de Barcelona que té una bellesa arcaica i alhora de futur, volia definir aquesta relació entre la societat, que en principi no entén o no està vinculada a l'art, però que ho porta dins perquè potser no ho ha descobert", ha relatat Plensa.
L'artista, que ha ubicat l'escultura de ferro fos i 4,5 metres d'altura al costat de l'edifici amb Sant Pere Més Alt, s'ha mostrat content per haver creat amb la figura una "cantonada virtual" i inexistent, que vol elevar una mirada amb uns altres ulls del Palau i vol ser punt de reunió.
A l'entrada de l'edifici, descansa la segona peça inèdita, l'escultura 'Silent music III', d'acer inoxidable pintat i peces de marbre, que recrea la figura d'un ésser humà aixecat amb notes musicals i línies de partitures.
"És un homenatge no al so invisible, sinó a la forma escrita que fa que músics de llocs diversos es trobin en un alfabet comú", ha descrit Plensa, molt content d'haver rebut aquest encàrrec del Palau.
Sobre aquesta escultura al Foyer, ha explicitat: "És un homenatge a la música, però també al cos, al soroll permanent que generem sempre en el nostre cos, que és el so de la vida, la música està absolutament vinculada a aquesta vibració de la vida que portem tots els éssers humans".
VINCLES AMB LA MÚSICA
"Suposo que quan jo m'amagava al piano del meu pare, ja s'estava preparant l'exposició al Palau", ha observat l'artista, que ha experimentat amb els escenaris d'òpera al costat de la Fura dels Baus, videoprojeccions i instal·lacions acústiques.
"El meu pare seria l'home més feliç del món de veure al seu fill al Palau de la Música, perquè jo era un desastre amb qualsevol instrument, i ell no sabia que hi havia altres possibilitats d'anar al Palau", ha fet broma.
A la Sala Millet del Palau, dues escultures de bronze de dos metres, 'Sanna's dream' i 'Rui Rui's dream' --que es van poder veure al Museu de Ceret l'any passat--, dialoguen un davant de l'una altra amb els ulls tancats en homenatge a "els músics que treballen els sons perquè entenen el silenci".
Després de preguntar-li pel projecte d'escultura que havia d'ubicar a Barcelona i que ha quedat parat amb el nou Govern municipal, ha dit en to tranquil no tenir cap pressa: "La meva relació amb Barcelona és una vida d'espera".
PROJECTES EN TÒQUIO, SEÜL I OHIO
Després d'afirmar que es troba immers en múltiples projectes en Tòquio, Seül, Ohio, Bangkok i la Universitat d'Harvard, ha subratllat que "en la vida no hi ha res casual però cal tenir la paciència d'esperar", com li ha passat amb la seva escultura a Rio de Janeiro amb la qual va estar 30 anys.
Sobre el seu art, a cavall entre la fotografia i l'escultura, ha explicat que neix de la seva "vida monacal" plena d'idees i referències en els poetes Estellés, Canetti, Dante, Shakespeare, Blake o Valente, entre d'altres.
"La vida sempre és més important que l'art", ha defensat Plensa, que per treballar les seves grans escultures centrades al cap --perquè diu que és on tot passa-- escaneja en 3D la part superior del cos de nenes d'entre 8 i 14 anys, perquè en aquell moment la seva bellesa és d 'una fugacitat extraordinària.
